restaurant Imprevist

a iniciativa del Joan Monsarro i de l’Àlex Suárez de l’empresa de comunicació barcelonina Aquells nois tan simpàtics, des del club tastaolletes ens proposem organitzar —passat festes— un sopar de capritx en un restaurant autèntic (del centre) de Barcelona com a obsequi de Nadal per als nostres amics del facebook —i també per als de ‘Aquells nois…’, és clar—, ja que en sortejarem un àpat per a 2 persones valorat en 88 euros entre tots aquells dels nostres fans que vulguin participar en aquesta promoció (i ‘Aquells nois…’ en rifaran un altre, de sopar doble, per als amics del seu facebook).

com que el Nadal ja el tenim a tocar, i per tant tenim poc marge de temps per trobar un local adient a la nostra proposta i que s’hi avingui a col·laborar, de les múltiples opcions possibles a la ciutat comtal en fem una ràpida selecció prèvia i al final ens decantem pel restaurant Imprevist, arran que en la recent presentació de la Guia de Vins de Catalunya al Camp Nou vàrem coincidir amb el Rubén Parera (del petit celler Finca Parera, al Papiol), soci del restaurant i antic company d’estudis del Daniel. de fet, no en sabem gran cosa de l’Imprevist, únicament que “és un restaurant amb idees i que tenen moltes ganes de fer coses”, però només amb això ja gairebé n’hi hauria prou. en qualsevol cas, ens caldrà fer-hi una visita.

quedem d’anar-los a veure dijous passat, als voltants de 3 quarts de nou del vespre, amb la intenció de sopar-hi i en acabat fer-los la proposta amb més detall, que per telèfon ja els en hem fet un resum però és millor parlar-ho en persona. a part, hem de valorar el local i el menjar que s’hi dona per comprovar que compleix els nostres exigents mínims, que sinó haurem de buscar un altre restaurant.

aparquem a la mateixa Ronda de Sant Antoni i de seguida encarem el carrer Ferlandina, així ben aviat que ens plantem davant del local (ubicat a només 2 minuts del MACBA i el CCCB). ja abans d’entrar-hi, només veient-lo des de la cantonada, tenim ben clar que és una aposta guanyadora: les portes d’accés de fusteria metàl·lica i grans vidrieres deixen entreveure un local molt acollidor, elegant i sensual, profusament decorat amb escultures i quadres (de l’artista Josep Bofill, com descobrirem després). a dins ens hi espera el Pere, el seu xef, amb qui xerrem una estona a peu de barra abans d’entaular-nos. en aquest breu interval el local s’ha començat a omplir i en el nostre interlocutor no te altre remei que derivar-nos a l’atent cambrer, qui de seguida ens fa arribar la carta de menges i la de vins. les fullegem una estona i en fem una preselecció que demanem consultar amb en Pere, que amablement ens acabarà d’encarar la comanda: finalment escollim 2 tapes i un entrant a compartir, més 2 segons —un de carn i l’altre de peix—, tot ben regat amb un esplèndid vi negre Faust Parera.

mentre esperem els plats, i gràcies a la privilegiada posició de la nostra taula, no me’n puc estar d’observar discretament la resta de clientela repartida pel local — majoritàriament parelles que busquen l’ambient íntim que els proporciona l’Imprevist— al mateix temps que converso amb el Daniel. sobretot em fixo en la solitària noia que s’acaba d’asseure a la taula del costat amb el seu portàtil: talment sembla que s’hagi deixat caure pel restaurant només per aprofitar-se de la Wi-Fi gratuïta que s’ofereix als clients. i és que la tia abandonarà el local al cap d’uns vint minuts sense haver demanat res per menjar ni tampoc res per beure. però quin morro! ara, la nena ha acceptat de bon grat les fantàstiques i suculentes olives ‘gordes’ que et donen d’aperitiu (que tot s’ha de dir, per si soles ja gairebé constitueixen un bon motiu per visitar l’Imprevist).

en quant al nostre menú, les mini-hamburgueses amb catsup casolà i les patates braves són excel·lents, tot i que aquestes últimes ens haurien agradat una mica més picants, mentre que les gírgoles, amb el seu peculiar i llaminer pesto vermell, també resulten una delícia, així com el pop i el magret d’ànec (que ‘demanen’ ser fotografiats). a l’hora dels postres coneixem la Yolanda, la responsable de sala per les nits, que —amb permís— s’acobla a la nostra taula mentre el Daniel degusta el fantàstic pastís de formatge i jo gaudeixo d’un tast de 3 pastissets: un de llimona, l’altre de tiramisú i el darrer de xocolata. amb ella iniciem una bona sobretaula i hi establim una conversa d’altíssim nivell intel·lectual, ben farcida de referències històriques i de personatges il·lustres, que la Yolanda, malgrat les aparences, posseeix un bagatge cultural que no te l’acabes —i que gairebé espanta— però que alhora t’agradaria anar descobrint en successives ‘sessions’ (de dia és coach personal). a més, té una forta càrrega espiritual que li atorga una aura i un magnetisme que et crida molt l’atenció, especialment al Daniel, que ha practicat el xamanisme i coneix molt bé aquest món (a diferencia de jo, que sóc més ‘científic’). però amb la Yolanda, atenta observadora que no es perd cap detall, també parlem de música clàssica i grans compositors, donat que —encertadament— intueix en mi un amant del piano arran dels meus ‘dits de pianista’.

ja a quarts de dotze de la nit, el Pere s’uneix a nosaltres per fer els cafès i tractar abastament la proposta que els hem vingut a exposar. a ambdós els sembla molt interessant i de seguida s’avenen a participar, però a condició que aquesta col·laboració no sigui puntual i limitada a aquesta promoció de Nadal, ja que veient la serietat, el rigor i l’honestedat del nostre plantejament, els agradaria establir un seguit d’activitats conjuntes, a raó d’una al mes, a posteriori d’aquest primer sopar (per al que ells també sortejaran un àpat doble entre els seus fans i amics). ara només ens falta acabar de definir els diferents cellers que hi participaran —un d’ells ja podem confirmar que serà Finca Parera— i seguidament començar a treballar en el menú, que constarà de 5 plats.
ah! la vetllada segurament serà el dijous 2 de febrer de 2012.
ben aviat us en donarem més informació, així com del dia en que farem el sorteig.

Anuncis

restaurant El Gat Blau

ja fa dies que la conec a l’Olga, pràcticament de quan va inaugurar el seu restaurant, i d’això aviat en farà 15 anys (!). com passa el temps… doncs des de llavors que jo i els meus pares ens som clients habituals, en gran part per la proximitat del seu establiment al nostre negoci familiar, però diria que és més aviat pel bon tracte que sempre hi hem tingut. el cas és que un parell o tres de cops l’any m’hi deixo caure inesperadament a mitja tarda —pel seu local—, a l’hora de recollir, per parlar una bona estona amb ella i fer-li (o fer-nos) algunes confidències a porta tancada. i dic això perquè en les nostres últimes xerrades hem tractat força del projecte club tastaolletes, que l’Olga ens ha ajudat a definir i perfilar gràcies als seus bons consells. sense dubte, unes grans aportacions que li agreixo moltíssim, ja que de ben segur que ens hem estalviat de cometre molts i grans errors. i de fet, amb totes aquestes aportacions desinteressades ja en tindria prou per voler recompensar-li el seu esforç organitzant una activitat del club tastaolletes al seu local. però la veritat és que el Daniel i jo no necessitem cap excusa de caire personal per comptar amb la seva col·laboració, que l’Olga és una excel·lent restauradora de contrastada professionalitat, amb gran inquietud pel món culinari i habitual dels cercles gastronòmics locals.

només cal recordar que el restaurant el Gat Blau és un dels pioners al Penedès, i probablement de més enllà i tot, en l’organització dels anomenats sopars de maridatge (malgrat que per a ella aquest concepte ja està desvirtuat i prefereix anomenar-los d’altres maneres). el 2008 va fer el primer d’una sèrie d’àpats que ha anat programant trimestralment amb molt d’èxit, sempre amb la col·laboració de diferents i reconeguts cellers del Penedès, i cada cop més potenciant el tret diferencial de la convocatòria per desmarcar-se de la ja gairebé nociva etiqueta ‘sopar de maridatge’. com a exemple, tenim l’últim que ha organitzat, en torn a la presentació en exclusiva del nou vi Gall Negre, del celler Ferré i Catasús. o l’anterior, dedicat només al públic femení i que encertadament va designar com a ‘el sopar de les enòlogues’.

a part, cada any participa (com a restaurant) a les fires locals de Vilafranca del Penedès: les de Maig o dels enamorats i la del Gall, al desembre. però també organitza serveis de càtering fora del restaurant per a grans grups que ho demanin, ja sigui de forma totalment autònoma o en col·laboració amb els propietaris de l’escenari triat per a l’esdeveniment. cal destacar que gràcies al seus contactes ha aconseguit crear ‘productes’ tan atractius com el sopar de xarel·los i en un entorn tan excepcional com és la capella del Vinseum, una proposta que al ser fora del seu local molts n’acaben oblidant la seva autoria.

amb tot aquest bagatge acumulat i la seva llarga experiència, serà tot un luxe i una garantia d’èxit poder comptar amb la seva col·laboració en un futur pròxim, de cara al març de l’any que ve, que haurem de planificar amb cura per tal de no coincidir amb els propers sopars especials que ja té aparaulats. i també caldrà tenir molt en compte la seva futura maternitat d’una nena, que ella i el Marc ja han decidit que anomenaran Carla (moltes felicitats als futurs papes!). ho seguirem parlant, doncs.