tast de caves + 10 anys

a mode d’activitat paral·lela del recent Caixa Penedès ViJazz 2012, l’associació Sommeliers del Penedès va organitzar, amb només una setmana de preparació, aquesta excepcional i espectacular sessió que, a part de reunir una magnífica selecció de 8+1 caves del Penedès —a última hora se’n va sumar un novè als vuit inicialment previstos— amb més de 10 anys de guarda, tenia la peculiaritat que era a cegues.

gràcies a la col·laboració de Pinord, que també va participar en l’acte aportant un dels grans caves que vàrem tenir l’oportunitat de poder degustar, l’activitat es va dur a terme el passat dimecres 4 de juliol a l’acollidor local que aquest celler disposa al carrer comerç de Vilafranca del Penedès.

sens dubte, va ser tot un privilegi i un gran luxe poder assistir–hi i formar part del nombrós grup de professionals del sector que vam acudir a la cita, i més si tenim en compte que entre els present també hi havia els elaboradors dels diferents caves (excepte de Mestres, que per raons d’agenda no va poder a acompanyar-nos).

un cop fetes les presentacions i els agraïments pertinents, es va procedir a iniciar la sessió servint, amb bon ritme i diligència, els 9 caves dels 9 cellers seleccionats per a l’ocasió, sempre amb totes les ampolles tapades amb paper de plata per mantenir l’intriga fins al final.

disposats en taules de 4 repartides per l’espaiosa sala, a cada participant se’ns va donar un paper on poder prendre nota de les sensacions i les impressions dels successius caves que anàvem tastant, amb l’objectiu d’intentar identificar quina copa corresponia a cada cava, que foren aquests (i en aquest ordre):

_Clos Nostre Senyor 2002 de Mestres
_Gran Reserva 2002 de Rimarts
_Celler Batlle 2002 de Gramona
_Reserva Propietat 2002 d’Oriol Rosell
_Reserva particular 2002 de Recaredo
_Gran Reserva 2000 de Duran
_Antonia Marrugat 1998 de Pinord
_Gran Reserva 1999 d’Agustí Torelló Mata
_Reserva Personal 1999 de Raventós i Blanc

nota: si en vols saber més detalls de cada cava, et recomano que visitis el web de Vadevi (el diari dels vins catalans), que en fa un anàlisis molt detallat.

tastats els 9 caves, es va procedir a identificar-los segons l’ordre de tast, amb presentació inclosa a càrrec del seu elaborador, qui ens en descobria tots els detalls rellevants i peculiaritats, com la data de desgorjament (alguns, fins i tot, en van arribar a precisar l’hora exacte!).

en quant als caves, cal dir que alguns d’ells es van crear amb la clara intenció de fer-los amb una llarga criança, mentre que altres van ser fruit de la casualitat o de l’oblit, com en el cas de Pinord, que arran del trasllat de celler van trobar unes ampolles que ningú recordava haver guardat.

abans de descobrir-los, però, alguns dels elaboradors van voler expressar que, malgrat intuïen quin era el seu cava, no els hauria importat gens que fos qualsevol dels altres caves donat l’elevat nivell de tots ells, un sentiment que la resta de presents vàrem refermar efusivament, molt satisfets per la gran qualitat dels caves degustats i per l’oportunitat d’haver pogut assistir al tast.

i és que a mesura que mesura que avançava l’anàlisi dels mateixos, s’anava incrementant la percepció que el nivell dels nostres caves és altíssim, que no ens cal comparar-nos amb d’altres sparkling wines (especialment el Champany) per defensar els nostres productes, i que les característiques del nostre territori permeten caves de llarga criança impensables en altres latituds.

de totes maneres, en algun moment vaig tenir la sensació que ens hauria faltat un ‘senyor Lobo’ (del film Pulp Fiction) entre el públic que digués la ja mítica frase: “bueno caballeros, no empezemos a chuparnos las pollas todavía”.

Anuncis

jornada de portes obertes al celler Terra Remota

una incondicional del club tastaolletes ens ‘enreda’ —al Daniel i jo, i també a una amiga seva— per acudir a la jornada de portes obertes de Terra Remota, un celler de l’Empordà que va descobrir a la recent edició d’Alimentaria 2012. i efectivament, mai millor anomenat aquest celler, ubicat a la quinta forca (per a nosaltres), a molts pocs kilòmetres de la frontera amb França, a tot just 10 minuts de la Jonquera.

doncs au!, ja ens veus a tots quatre fent 2 hores de cotxe per arribar-nos fins al km 6 de la carretera a Capmany, on un trencall ens porta directament a aquest celler de disseny. això fou dissabte passat, exactament a les 10:27 del matí, és a dir, 3 minuts abans de l’inici oficial d’aquesta singular jornada.

com que pràcticament som els primers en arribar, podem aparcar a l’ombra i també estalviar-nos la cua per pagar el tiquet d’accés: 15 euros que inclouen esmorzar de croissant i cafè, passejada comentada entre ceps, visita a les instal·lacions, tast dels seus vins, dinar tipus pic-nic sota els arbres i concert de música a l’aire lliure amb un grup en directe. total, inferior al cost —entre gasofa i peatges— de desplaçament fins allà dalt.

jo, només veure l’estesa de croissants que han preparat a l’interior del local, m’oblido de l’actual consciència alimentaria que recentment he començat a practicar i n’endrapo dos de seguits, acompanyats d’un cafè sol. i seguidament, em cruspeixo l’entrepà que m’havia portat de casa (per si de cas).

al punt de les onze del matí ens criden a tots —som uns 45— per anar a fer un tomb, a peu i sense presses, per les vinyes de la propietat. 2 quilòmetres més tard fem una parada dalt d’un turonet, des d’on gaudim d’unes vistes privilegiades de la contrada mentre en Marc Bournazeau —el propietari— ens fa la xerrada de rigor (però només en castellà, malgrat la majoria dels presents són d’evident parla francesa), que inclou: orígens del celler, característiques del terreny i l’entorn, estil de conreu, varietats de cep plantats i tipus de verema. al Daniel i a mi ens sembla tot molt correcte, excepte el sistema d’irrigació gota a gota que han col·locat a tots els ceps i l’aparentment excessiu llaurat de les terres.

però bé, seguim, ara ja dins la primera de les 3 naus de formigó (intercomunicades a diferents nivells) que conformen el celler. abans d’entrar, però, s’han donat altre cop les explicacions anteriors, però en francès, idioma que a partir de llavors assoleix el rol de principal, i gairebé únic, si a la comitiva no si hagués sumat la Natalia Duran, que bonament n’anirà fent la traducció simultània.

progressem per l’interior del celler, fent les parades pertinents per descobrir-ne tots els secrets, fins que arribem a la gran estança de les barriques, la majoria d’elles de 500 litres, un format que els propietaris prefereixen a l’habitual de 250, tendència que últimament veiem que s’està imposant en molts cellers.

just a continuació, separada per una gran vidriera, hi trobem la sala de tast presidida per una impressionant taula de taulons de fusta, on ja està tot a punt per fer-hi un tast vertical de la gama completa de vins d’aquest celler, una sessió excepcional que conduiran entre el mateix vigneron i la Natalia, la jove enòloga provinent d’Eudald Massa Noya (i, anteriorment, de Caves Nadal) que no fa gaire ha començat a treballar amb ell per elaborar-ne els caves.

malgrat el celler Terra Remota és de recent creació (l’edifici es va inaugurar el 2006), entre blancs, rosats i negres, en total vàrem tastar uns 14 o 15 vins. Déu n’hi do! però de tots, i sense menysprear la resta, que la majoria eren força interessants, jo em quedo amb el primer que vam tastar (i també el Daniel), un blanc del 2007 que era terriblement evocador i suggerent.

acabada l’espectacular marató de vins, ens emplacen a desplaçar-nos a peu fins a una parcel·la de bosc no massa llunyana, on repartits en diferents taules i/o improvisats sofàs chill-out, farem el dinar de formatges, patés, embotis i pa amb tomàquet, que ja són quarts de dues. únicament ens cal recollir la nostra ‘cistella’ (una caixa de fusta amb totes les viandes i els ‘estris’ necessaris) i comprar una ampolla de vi de la casa (a triar entre blanc, rosat o negre; totes al preu únic de 10 €) per acompanyar l’àpat.

finalitzat el pic-nic és el moment de retornar al celler, on un —sorprenentment nombrós— grup de música improvisa temes mentre alguns degusten els caves de la casa i altres aprofiten per comprar i carregar caixes dels diferents vins que hem tastat. però nosaltres ja en tenim prou, així que no tardem gaire a pujar el cotxe i encarar el camí de tornada a casa, que encara ens resten 2 hores d’autopista per arribar-hi.