sopar a ritme de JAZZ amb els millors xarel·los del Penedès

el darrer divendres de juny vam celebrar aquest magnífic sopar enogastronòmic amb jazz en directe —a càrrec de Jordi Beni & Leo Tejedor duo—, 6a i última sessió de ELS DIMARTS PRIVÉE Cèntric gastro-bar, un seguit d’àpats de diferent temàtica (tant pel que fa al menjar com dels vins i caves degustats) que des de principis d’any hem anat organitzat el primer dimarts de cada mes en aquest restaurant de Vilafranca del Penedès.

però donada l’excepcionalitat d’aquesta darrera i espectacular proposta —un triple maridatge entre els millors xarel·los del Penedès, els excel·lents plats delicatesen que elaboren al Cèntric gastro-bar i la música en viu de dos experimentats músics de l’escena jazzística actual—, vam creure convenient canviar la data inicialment prevista (el dimarts 3 de juliol) i avançar-la al divendres 29 de juny, just una setmana abans de l’edició d’enguany (la 6a) del Caixa Penedès ViJazz, a mode d’activitat prèvia al festival.

a partir de les 21 hores vam començar a rebre els diferents comensals que havien fet la pertinent reserva (a 60 euros el cobert) per assistir a una vetllada tan especial. cal destacar que entre ells hi havia almenys un representant de cadascun dels cellers escollits —segons el nostre criteri— per acompanyar el menú, excepte de Castellroig, que el seu winemaker Marcel Sabaté aquell mateix migdia havia sortit de viatge cap a Itàlia per fer-hi uns tasts i per tant, no va poder acompanyar-nos.

no cal dir que per al club tastaolletes —i també per a la resta d’invitats— fou tot un luxe i un gran privilegi poder compartir taula amb els responsables d’aquesta nova fornada de cellers (i no tant nova, cas de Recaredo, que elabora els seus caves artesanals des de 1924) que estan reivindicant les varietats autòctones del Penedès com un patrimoni a recuperar, tant per respecte al passat històric del nostre territori com per reafirmar-ne la personalitat. a part d’això, la seva presencia al sopar també l’entenem com un gest de recolzament al nostre projecte, que aviat farà un any que vàrem iniciar.

llàstima que aquella nit fos especialment calorosa i en alguns moments l’aire condicionat del local fos insuficient per refrigerar un menjador amb més de 30 persones —bevent i transpirant alcohol—, un fet que a estones va causar certa incomoditat al respectable (i també als vins i caves, que s’escalfaven massa ràpid). però esperem que aquest petit detall no desmereixés les bones intencions i tota la feinada que ens va comportar (a nosaltres i al mateix restaurant) la preparació de la vetllada.

com a mostra, la reunió que un parell de setmanes abans del sopar vàrem tenir amb els músics per explicar-los els diferents cellers, en vistes a determinar els temes que millor amenitzarien la vetllada d’acord amb les característiques de cada vi o cava. personalment, vaig gaudir més d’aquella tarda parlant dels artífexs que hi ha al darrera de cada celler que no pas la mateixa nit del sopar, en que a la inquietud i la preocupació pròpies de qui vol controlar-ho tot per garantir la màxima satisfacció dels assistents, s’hi uneix l’habitual nerviosisme que implica dirigir-te al públic, i més precisament, just davant de qui estàs parlant en aquell moment.

en quant l’àpat en si, que constava de copa de cava i aperitiu de benvinguda més 5 plats (l’últim d’ells, les postres), no en faré l’habitual repassada en detall per evitar allargar-me massa, però sí n’explicaré la mecànica que vàrem seguir al llarg de la nit: mentre es servia un dels 6 vins o caves que vàrem degustar durant el sopar, comentàvem les peculiaritats del celler, així com la personalitat del seu/s propietari/s amb la sana intenció de descobrir el/s personatge/s que hi ha al darrera (que al cap i a la fi, considerem que és la part més interessant).

seguidament, i alhora que es servien els plats, tastàvem i valoràvem el vi (o cava) a nivell organolèptic, però sense entrar en masses detalls tècnics, per a continuació cedir la paraula al Leo Tejedor —el guitarrista del grup— i escoltar les seves argumentacions en quant el tema escollit, qui amb una enorme capacitat comunicativa feia evident el seu bast coneixement de la història del jazz (no per casualitat és professor), consolidant un relat amè i molt coherent que va anar teixint —amb gran habilitat— al llarg de les seves intervencions. finalment, es procedia a degustar el plat mentre sonava el tema seleccionat.

aquí et deixo un link on trobaràs tots els detalls del menú, que va incloure un 7è i inesperat vi de sauvignon blanc, el Cosmic, que va presentar el seu jove elaborador, en Salvador.

i res més; a quarts d’una de la matinada vam donar per finalitzada l’activitat, que alguns van allargar fent cafès i gaudint d’una bona sobretaula, altres prenent un gintònic a la terrassa del mateix local. moltes gràcies a tots els assistents!

Anuncis

jornada tècnica d’empelts i visita al celler Sicus

el dia que vam assistir a la jornada tècnica de Finca Parera ja vàrem comentar (als assistents de la mateixa) la possibilitat de realitzar una jornada tècnica d’empelts al celler Sicus de Bonastre, una proposta que va despertar molta expectació en alguns d’ells, amb qui hem mantingut el contacte.

doncs finalment, diumenge passat, vam poder gaudir d’un assolellat matí a les vinyes de l’Eduard Pié, el jove enòleg i propietari de Sicus, per descobrir aquesta tècnica no massa habitual que ell va aprendre d’un veí del poble i també d’uns professionals que s’hi dediquen a temps complert.

per una sèrie de baixes d’última l’activitat la realitzàrem en petit comité. però millor, que així ningú es perd informació i tot és molt més fluid, que a major nombre de persones més lentitud de moviments del grup. però això sí, els pocs assistents (l’omnipresent Maite Garriga, més el Quim Pellicer i l’Eduard Rodríguez del grup de tast Sant Adrià) van ser escrupulosament puntuals a la cita, no com jo i el Daniel, o com el mateix Eduard Pié i la seva formosa xicota, la Judit, que també es va apuntar a la jornada.

però bé, al voltant de les 11 del matí ja estàvem a peu de vinya. o més ben dit, inspeccionant l’espai chill-out que l’Eduard s’ha muntat sota una coberta de xapa, just a l’entrada dels seus ‘dominis’, amb uns quants palets ingeniosament tunejats a mode de bancs.

abans de res, però, rebem les quatre explicacions imprescindibles sobre el celler, així com de la situació i característiques de les seves vinyes, per a seguidament encaminar-nos a la parcel·la on farem l’activitat pròpiament dita. allí, feta una 1a demostració pràctica per part de l’Eduard, ens adonem que ningú ha pensat en agafar els sarments de xarel·lo que havíem d’utilitzar per empeltar als ceps de merlot. així doncs, la Judit s’ofereix a realitzar una petita excursió al celler per aprovisionar-se de la matèria prima que ens cal.

mentrestant, la resta aprofitem per voltar en grup per la resta de parcel·les, també fins a la més allunyada de totes, que malgrat encara no és seva, recentment ha començat a treballar gràcies a una bona entesa amb el seu propietari.

però retornem als ceps de merlot, que la Judit acaba d’arribar amb quatre vergues i un petit cubell amb un fons d’aigua que ens servirà per ‘hidratar’ els empelts, és a dir, els diferents trams de sarment amb 1 borró cadascun que l’Eduard ens prepara amb eficàcia, sempre amb una tija inferior molt més llarga que la superior, tallant-los després longitudinalment per descartar la meitat sense borró.

tot seguit, és el moment d’entrar a “rajar” la part baixa del tronc del cep per fer-li una ‘T’ on prèviament hem rascat amb la fulla de la navalla per tal de netejar l’escorça superficial. llavors, ajudant-nos amb els dits i la navalla, és el moment d’insertar l’empelt a l’interior de la ‘ferida’ del cep, procurant que ambdues superfícies ‘vives’ —del cep i l’empelt— quedin totalment en contacte. i ja està, només resta encintar la a zona amb un plàstic elàstic especial que deixi la zona ben atapeïda.

vista la demostració in-situ d’un empelt, que no resulta tan difícil com molts ens imaginàvem, de seguida ens animem a posar-ho en pràctica amb més o menys perícia i bona voluntat. ara en faltarà veure el resultat final, però molt em temo que a aquella filera on vàrem exercir d’improvistats ‘cirurgians vitícoles’ el tant per cent de fracàs serà molt superior a la mitjana…

en qualsevol cas, va resultar una molt bona experiència, recompensada a continuació amb una sessió de tast de vins a la fresca —al chill-out mencionat abans—, on hi vam poder degustar el seu fantàstic xarel·lo vermell i el xarel·lo ‘normal’, així com els peculiars rosat (Lollipop) i negre elaborats amb el merlot que precisament acabàvem d’empeltar.

a la una tocades enfilem el camí de tornada al poble, que encara ens queda la visita al celler (ubicat als baixos d’una finca que data del segle XVII), on hi descobrim les àmfores de 250 litres amb les quals l’Eduard ha començat a elaborar alguns dels seus vins, que aquest noi no té por de res. també tenim ocasió de baixar a les (antigues) tines excavades al terra, on reposen les ampolles de cava que malauradament no vàrem tastar (malgrat la insistent petició del Daniel). però sí vàrem poder degustar el seu excel·lent vi dolç, el que s’oferirà amb les postres del nostre últim sopar (d’aquesta temporada) al Cèntric gastro-bar de Vilafranca del Penedès, la vetllada ‘a ritme de JAZZ amb els millors xarel·los del Penedès’, que hem programat per al divendres 29 de juny, just una setmana abans del Caixa Penedès Vijazz 2012.

ja són a quarts de tres de la tarda quan ens acomiadem de l’Eduard i la Judit de Sicus, i també dels 3 valents que s’han apuntat a l’activitat, amb moltes ganes de tornar a coincidir amb ells ben aviat.

nota important: si vols tastar els vins de Sicus, aquest divendres de 20 a 21:30 hores en fem un tast-presentació al Taller Estruch (espai coworking) de Vilafranca del Penedès, a la ‘nostra’ oficina. només val 12 euros i s’inclou una ampolla de vi blanc de regal per cada assistent. t’ho perdràs?