tast de caves + 10 anys

a mode d’activitat paral·lela del recent Caixa Penedès ViJazz 2012, l’associació Sommeliers del Penedès va organitzar, amb només una setmana de preparació, aquesta excepcional i espectacular sessió que, a part de reunir una magnífica selecció de 8+1 caves del Penedès —a última hora se’n va sumar un novè als vuit inicialment previstos— amb més de 10 anys de guarda, tenia la peculiaritat que era a cegues.

gràcies a la col·laboració de Pinord, que també va participar en l’acte aportant un dels grans caves que vàrem tenir l’oportunitat de poder degustar, l’activitat es va dur a terme el passat dimecres 4 de juliol a l’acollidor local que aquest celler disposa al carrer comerç de Vilafranca del Penedès.

sens dubte, va ser tot un privilegi i un gran luxe poder assistir–hi i formar part del nombrós grup de professionals del sector que vam acudir a la cita, i més si tenim en compte que entre els present també hi havia els elaboradors dels diferents caves (excepte de Mestres, que per raons d’agenda no va poder a acompanyar-nos).

un cop fetes les presentacions i els agraïments pertinents, es va procedir a iniciar la sessió servint, amb bon ritme i diligència, els 9 caves dels 9 cellers seleccionats per a l’ocasió, sempre amb totes les ampolles tapades amb paper de plata per mantenir l’intriga fins al final.

disposats en taules de 4 repartides per l’espaiosa sala, a cada participant se’ns va donar un paper on poder prendre nota de les sensacions i les impressions dels successius caves que anàvem tastant, amb l’objectiu d’intentar identificar quina copa corresponia a cada cava, que foren aquests (i en aquest ordre):

_Clos Nostre Senyor 2002 de Mestres
_Gran Reserva 2002 de Rimarts
_Celler Batlle 2002 de Gramona
_Reserva Propietat 2002 d’Oriol Rosell
_Reserva particular 2002 de Recaredo
_Gran Reserva 2000 de Duran
_Antonia Marrugat 1998 de Pinord
_Gran Reserva 1999 d’Agustí Torelló Mata
_Reserva Personal 1999 de Raventós i Blanc

nota: si en vols saber més detalls de cada cava, et recomano que visitis el web de Vadevi (el diari dels vins catalans), que en fa un anàlisis molt detallat.

tastats els 9 caves, es va procedir a identificar-los segons l’ordre de tast, amb presentació inclosa a càrrec del seu elaborador, qui ens en descobria tots els detalls rellevants i peculiaritats, com la data de desgorjament (alguns, fins i tot, en van arribar a precisar l’hora exacte!).

en quant als caves, cal dir que alguns d’ells es van crear amb la clara intenció de fer-los amb una llarga criança, mentre que altres van ser fruit de la casualitat o de l’oblit, com en el cas de Pinord, que arran del trasllat de celler van trobar unes ampolles que ningú recordava haver guardat.

abans de descobrir-los, però, alguns dels elaboradors van voler expressar que, malgrat intuïen quin era el seu cava, no els hauria importat gens que fos qualsevol dels altres caves donat l’elevat nivell de tots ells, un sentiment que la resta de presents vàrem refermar efusivament, molt satisfets per la gran qualitat dels caves degustats i per l’oportunitat d’haver pogut assistir al tast.

i és que a mesura que mesura que avançava l’anàlisi dels mateixos, s’anava incrementant la percepció que el nivell dels nostres caves és altíssim, que no ens cal comparar-nos amb d’altres sparkling wines (especialment el Champany) per defensar els nostres productes, i que les característiques del nostre territori permeten caves de llarga criança impensables en altres latituds.

de totes maneres, en algun moment vaig tenir la sensació que ens hauria faltat un ‘senyor Lobo’ (del film Pulp Fiction) entre el públic que digués la ja mítica frase: “bueno caballeros, no empezemos a chuparnos las pollas todavía”.

Anuncis

sopar a ritme de JAZZ amb els millors xarel·los del Penedès

el darrer divendres de juny vam celebrar aquest magnífic sopar enogastronòmic amb jazz en directe —a càrrec de Jordi Beni & Leo Tejedor duo—, 6a i última sessió de ELS DIMARTS PRIVÉE Cèntric gastro-bar, un seguit d’àpats de diferent temàtica (tant pel que fa al menjar com dels vins i caves degustats) que des de principis d’any hem anat organitzat el primer dimarts de cada mes en aquest restaurant de Vilafranca del Penedès.

però donada l’excepcionalitat d’aquesta darrera i espectacular proposta —un triple maridatge entre els millors xarel·los del Penedès, els excel·lents plats delicatesen que elaboren al Cèntric gastro-bar i la música en viu de dos experimentats músics de l’escena jazzística actual—, vam creure convenient canviar la data inicialment prevista (el dimarts 3 de juliol) i avançar-la al divendres 29 de juny, just una setmana abans de l’edició d’enguany (la 6a) del Caixa Penedès ViJazz, a mode d’activitat prèvia al festival.

a partir de les 21 hores vam començar a rebre els diferents comensals que havien fet la pertinent reserva (a 60 euros el cobert) per assistir a una vetllada tan especial. cal destacar que entre ells hi havia almenys un representant de cadascun dels cellers escollits —segons el nostre criteri— per acompanyar el menú, excepte de Castellroig, que el seu winemaker Marcel Sabaté aquell mateix migdia havia sortit de viatge cap a Itàlia per fer-hi uns tasts i per tant, no va poder acompanyar-nos.

no cal dir que per al club tastaolletes —i també per a la resta d’invitats— fou tot un luxe i un gran privilegi poder compartir taula amb els responsables d’aquesta nova fornada de cellers (i no tant nova, cas de Recaredo, que elabora els seus caves artesanals des de 1924) que estan reivindicant les varietats autòctones del Penedès com un patrimoni a recuperar, tant per respecte al passat històric del nostre territori com per reafirmar-ne la personalitat. a part d’això, la seva presencia al sopar també l’entenem com un gest de recolzament al nostre projecte, que aviat farà un any que vàrem iniciar.

llàstima que aquella nit fos especialment calorosa i en alguns moments l’aire condicionat del local fos insuficient per refrigerar un menjador amb més de 30 persones —bevent i transpirant alcohol—, un fet que a estones va causar certa incomoditat al respectable (i també als vins i caves, que s’escalfaven massa ràpid). però esperem que aquest petit detall no desmereixés les bones intencions i tota la feinada que ens va comportar (a nosaltres i al mateix restaurant) la preparació de la vetllada.

com a mostra, la reunió que un parell de setmanes abans del sopar vàrem tenir amb els músics per explicar-los els diferents cellers, en vistes a determinar els temes que millor amenitzarien la vetllada d’acord amb les característiques de cada vi o cava. personalment, vaig gaudir més d’aquella tarda parlant dels artífexs que hi ha al darrera de cada celler que no pas la mateixa nit del sopar, en que a la inquietud i la preocupació pròpies de qui vol controlar-ho tot per garantir la màxima satisfacció dels assistents, s’hi uneix l’habitual nerviosisme que implica dirigir-te al públic, i més precisament, just davant de qui estàs parlant en aquell moment.

en quant l’àpat en si, que constava de copa de cava i aperitiu de benvinguda més 5 plats (l’últim d’ells, les postres), no en faré l’habitual repassada en detall per evitar allargar-me massa, però sí n’explicaré la mecànica que vàrem seguir al llarg de la nit: mentre es servia un dels 6 vins o caves que vàrem degustar durant el sopar, comentàvem les peculiaritats del celler, així com la personalitat del seu/s propietari/s amb la sana intenció de descobrir el/s personatge/s que hi ha al darrera (que al cap i a la fi, considerem que és la part més interessant).

seguidament, i alhora que es servien els plats, tastàvem i valoràvem el vi (o cava) a nivell organolèptic, però sense entrar en masses detalls tècnics, per a continuació cedir la paraula al Leo Tejedor —el guitarrista del grup— i escoltar les seves argumentacions en quant el tema escollit, qui amb una enorme capacitat comunicativa feia evident el seu bast coneixement de la història del jazz (no per casualitat és professor), consolidant un relat amè i molt coherent que va anar teixint —amb gran habilitat— al llarg de les seves intervencions. finalment, es procedia a degustar el plat mentre sonava el tema seleccionat.

aquí et deixo un link on trobaràs tots els detalls del menú, que va incloure un 7è i inesperat vi de sauvignon blanc, el Cosmic, que va presentar el seu jove elaborador, en Salvador.

i res més; a quarts d’una de la matinada vam donar per finalitzada l’activitat, que alguns van allargar fent cafès i gaudint d’una bona sobretaula, altres prenent un gintònic a la terrassa del mateix local. moltes gràcies a tots els assistents!