jornada de portes obertes al celler Terra Remota

una incondicional del club tastaolletes ens ‘enreda’ —al Daniel i jo, i també a una amiga seva— per acudir a la jornada de portes obertes de Terra Remota, un celler de l’Empordà que va descobrir a la recent edició d’Alimentaria 2012. i efectivament, mai millor anomenat aquest celler, ubicat a la quinta forca (per a nosaltres), a molts pocs kilòmetres de la frontera amb França, a tot just 10 minuts de la Jonquera.

doncs au!, ja ens veus a tots quatre fent 2 hores de cotxe per arribar-nos fins al km 6 de la carretera a Capmany, on un trencall ens porta directament a aquest celler de disseny. això fou dissabte passat, exactament a les 10:27 del matí, és a dir, 3 minuts abans de l’inici oficial d’aquesta singular jornada.

com que pràcticament som els primers en arribar, podem aparcar a l’ombra i també estalviar-nos la cua per pagar el tiquet d’accés: 15 euros que inclouen esmorzar de croissant i cafè, passejada comentada entre ceps, visita a les instal·lacions, tast dels seus vins, dinar tipus pic-nic sota els arbres i concert de música a l’aire lliure amb un grup en directe. total, inferior al cost —entre gasofa i peatges— de desplaçament fins allà dalt.

jo, només veure l’estesa de croissants que han preparat a l’interior del local, m’oblido de l’actual consciència alimentaria que recentment he començat a practicar i n’endrapo dos de seguits, acompanyats d’un cafè sol. i seguidament, em cruspeixo l’entrepà que m’havia portat de casa (per si de cas).

al punt de les onze del matí ens criden a tots —som uns 45— per anar a fer un tomb, a peu i sense presses, per les vinyes de la propietat. 2 quilòmetres més tard fem una parada dalt d’un turonet, des d’on gaudim d’unes vistes privilegiades de la contrada mentre en Marc Bournazeau —el propietari— ens fa la xerrada de rigor (però només en castellà, malgrat la majoria dels presents són d’evident parla francesa), que inclou: orígens del celler, característiques del terreny i l’entorn, estil de conreu, varietats de cep plantats i tipus de verema. al Daniel i a mi ens sembla tot molt correcte, excepte el sistema d’irrigació gota a gota que han col·locat a tots els ceps i l’aparentment excessiu llaurat de les terres.

però bé, seguim, ara ja dins la primera de les 3 naus de formigó (intercomunicades a diferents nivells) que conformen el celler. abans d’entrar, però, s’han donat altre cop les explicacions anteriors, però en francès, idioma que a partir de llavors assoleix el rol de principal, i gairebé únic, si a la comitiva no si hagués sumat la Natalia Duran, que bonament n’anirà fent la traducció simultània.

progressem per l’interior del celler, fent les parades pertinents per descobrir-ne tots els secrets, fins que arribem a la gran estança de les barriques, la majoria d’elles de 500 litres, un format que els propietaris prefereixen a l’habitual de 250, tendència que últimament veiem que s’està imposant en molts cellers.

just a continuació, separada per una gran vidriera, hi trobem la sala de tast presidida per una impressionant taula de taulons de fusta, on ja està tot a punt per fer-hi un tast vertical de la gama completa de vins d’aquest celler, una sessió excepcional que conduiran entre el mateix vigneron i la Natalia, la jove enòloga provinent d’Eudald Massa Noya (i, anteriorment, de Caves Nadal) que no fa gaire ha començat a treballar amb ell per elaborar-ne els caves.

malgrat el celler Terra Remota és de recent creació (l’edifici es va inaugurar el 2006), entre blancs, rosats i negres, en total vàrem tastar uns 14 o 15 vins. Déu n’hi do! però de tots, i sense menysprear la resta, que la majoria eren força interessants, jo em quedo amb el primer que vam tastar (i també el Daniel), un blanc del 2007 que era terriblement evocador i suggerent.

acabada l’espectacular marató de vins, ens emplacen a desplaçar-nos a peu fins a una parcel·la de bosc no massa llunyana, on repartits en diferents taules i/o improvisats sofàs chill-out, farem el dinar de formatges, patés, embotis i pa amb tomàquet, que ja són quarts de dues. únicament ens cal recollir la nostra ‘cistella’ (una caixa de fusta amb totes les viandes i els ‘estris’ necessaris) i comprar una ampolla de vi de la casa (a triar entre blanc, rosat o negre; totes al preu únic de 10 €) per acompanyar l’àpat.

finalitzat el pic-nic és el moment de retornar al celler, on un —sorprenentment nombrós— grup de música improvisa temes mentre alguns degusten els caves de la casa i altres aprofiten per comprar i carregar caixes dels diferents vins que hem tastat. però nosaltres ja en tenim prou, així que no tardem gaire a pujar el cotxe i encarar el camí de tornada a casa, que encara ens resten 2 hores d’autopista per arribar-hi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s