celler Recaredo

farà cosa d’un parell de mesos vàrem coincidir amb el Joan Josep Rubió de Caves Recaredo a la reunió de “biodinàmics” que es va organitzar al celler Loxarel, una jornada molt interessant que ens va fer adonar que això de la biodinàmica —finalment— comença a agafar volada a les nostres terres, fins al punt que grans marques del sector (que no necessàriament vol dir empreses grans) s’hi estan posant de ple, entre elles la que ens ocupa avui: Recaredo.

a resultes d’aquella jornada, n’aconseguim una completa visita guiada (a càrrec del Joan) per les seves instal·lacions, que vàrem realitzar el passat dimarts. així doncs, al toc de les 12 del migdia acudim puntuals a la cita, en aquest ocasió acompanyats d’un bon amic (l’Isma) que tot just comença a ‘tocar vinya’.

sense gaires preàmbuls, pugem tots quatre en un tot terreny i cap a la muntanya, que farem una passejada comentada per les terres d’aquest celler, també en companyia d’un dels hereus de la casa, que s’ha apuntat a l’últim moment.

en total disposen d’unes 50 hectàrees repartides en diferents parcel·les, totes elles treballades sota els preceptes de l’agricultura ecològica (no utilitzar productes de síntesi, és a dir, químics) i la biodinàmica (que jo definiria com un saber interpretar la globalitat de factors que afecten al raïm, inclosa l’acció de l’home tant a nivell energètic com d’intencions), malgrat que els segells oficials que així ho acrediten encara no apareixen a les seves etiquetes, ja que tots els seus caves tenen una criança mínima de 30 mesos (Brut Nature) i ara tot just fa 3 anys que són biodinàmics, un procés que van iniciar el 2006 i que, superat un satisfactori període de proves, gradualment han anat implantant a totes les vinyes.

com no podia ser menys, en Joan ens porta a la finca més coneguda, la d’en turó d’en Mota. allí, caminant entre ceps i boscos perfectament gestionats (en quan a biodiversitat, s’entén), em sorprèn gratament el tarannà del Joan, que malgrat l’enorme responsabilitat que comporta el seu càrrec (director tècnic), és molt tranquil i pausat, gens estressat, però al mateix temps demostra gran seguretat i convenciment a l’hora de donar les explicacions pertinents, i sempre d’una forma molt sincera i molt humil, amb un discurs que de seguida et convenç precisament perquè aquesta no és pas la seva intenció, que ell senzillament es limita a explicar com treballen a Can Recaredo, sense donar-hi més importància.

és evident que malgrat ser una empresa familiar, la direcció d’aquesta s’ha professionalitzat per garantir la continuïtat de la marca i el futur del celler. a més, un té l’agradable sensació que a Recaredo tenen les idees molt clares i ben definides, i amb unes pautes perfectament marcades, que com el mateix Joan ens confessa, “ha calgut posar per escrit”. i això és nota.

retornem al celler i baixem a la cava, on hi reposen milers i milers d’ampolles, repartides al llarg de galeries i més galeries —algunes obertes a pic i pala pel seu fundador—, totes fent la criança amb tap de suro natural (i argolla), a l’espera del dia en que seran desgorjades manualment (!) i altre cop tapades amb un bon tap de suro, per a seguidament ser netejades i convenientment etiquetades en vistes a sortir al mercat, tal com fan des del 1924, any en que es va fundar aquest celler.

sens dubte, a Recaredo fan cava artesanal, començant per la collita manual del raïm, passant per la investigació dels llevats propis i pel clarificat a mà, i acabant en aquest desgorjat, també a mà.

durant la nostra ruta sota terra tenim ocasió d’accedir al passadís —barrat amb un parell de tanques de ferro a cada extrem— on reposen les ampolles provinent del turó d’en Mota, una vinya d’escassament una hectàrea que és la joia de la corona.

altre cop a la superfície, arriba el moment més esperat de la visita: l’hora del tast. pugem al primer pis doncs, on ja tenim la sala a punt, amb 2 estilitzades copes per a cadascú. primer tastem el cava més jove, el Brut Nature 2007, per a seguidament degustar el segon, el Brut de Brut 2004, que malgrat són prou diferents entre sí, un pot distingir un cert nexe d’unió entre ells, com una mena de marca de la casa intangible però identificable, que podríem definir en un carbònic perfectament integrat que dona com a resultat una sensació de mousse i de cremositat en boca que és senzillament fantàstica, summament elegant. i aquí retornem al tema de les intencions i la claredat de conceptes —i també de les actituds— a l’hora de ‘pensar’ aquests caves, on el fet de saber on vols anar a parar, els simplifica enormement la tasca. llavors, a petició nostra, el Joan s’anima a obrir un 3er cava, el Reserva Particular 2002: absolutament espectacular.

són les 3 tocades i és el moment d’acomiadar-nos, però abans de donar per finalitzada la visita ens deixa entrar al laboratori per veure la nevera tunning on fan les “cristalitzacions”, un tema que donaria per a un altre post.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s