jornada tècnica d’empelts i visita al celler Sicus

el dia que vam assistir a la jornada tècnica de Finca Parera ja vàrem comentar (als assistents de la mateixa) la possibilitat de realitzar una jornada tècnica d’empelts al celler Sicus de Bonastre, una proposta que va despertar molta expectació en alguns d’ells, amb qui hem mantingut el contacte.

doncs finalment, diumenge passat, vam poder gaudir d’un assolellat matí a les vinyes de l’Eduard Pié, el jove enòleg i propietari de Sicus, per descobrir aquesta tècnica no massa habitual que ell va aprendre d’un veí del poble i també d’uns professionals que s’hi dediquen a temps complert.

per una sèrie de baixes d’última l’activitat la realitzàrem en petit comité. però millor, que així ningú es perd informació i tot és molt més fluid, que a major nombre de persones més lentitud de moviments del grup. però això sí, els pocs assistents (l’omnipresent Maite Garriga, més el Quim Pellicer i l’Eduard Rodríguez del grup de tast Sant Adrià) van ser escrupulosament puntuals a la cita, no com jo i el Daniel, o com el mateix Eduard Pié i la seva formosa xicota, la Judit, que també es va apuntar a la jornada.

però bé, al voltant de les 11 del matí ja estàvem a peu de vinya. o més ben dit, inspeccionant l’espai chill-out que l’Eduard s’ha muntat sota una coberta de xapa, just a l’entrada dels seus ‘dominis’, amb uns quants palets ingeniosament tunejats a mode de bancs.

abans de res, però, rebem les quatre explicacions imprescindibles sobre el celler, així com de la situació i característiques de les seves vinyes, per a seguidament encaminar-nos a la parcel·la on farem l’activitat pròpiament dita. allí, feta una 1a demostració pràctica per part de l’Eduard, ens adonem que ningú ha pensat en agafar els sarments de xarel·lo que havíem d’utilitzar per empeltar als ceps de merlot. així doncs, la Judit s’ofereix a realitzar una petita excursió al celler per aprovisionar-se de la matèria prima que ens cal.

mentrestant, la resta aprofitem per voltar en grup per la resta de parcel·les, també fins a la més allunyada de totes, que malgrat encara no és seva, recentment ha començat a treballar gràcies a una bona entesa amb el seu propietari.

però retornem als ceps de merlot, que la Judit acaba d’arribar amb quatre vergues i un petit cubell amb un fons d’aigua que ens servirà per ‘hidratar’ els empelts, és a dir, els diferents trams de sarment amb 1 borró cadascun que l’Eduard ens prepara amb eficàcia, sempre amb una tija inferior molt més llarga que la superior, tallant-los després longitudinalment per descartar la meitat sense borró.

tot seguit, és el moment d’entrar a “rajar” la part baixa del tronc del cep per fer-li una ‘T’ on prèviament hem rascat amb la fulla de la navalla per tal de netejar l’escorça superficial. llavors, ajudant-nos amb els dits i la navalla, és el moment d’insertar l’empelt a l’interior de la ‘ferida’ del cep, procurant que ambdues superfícies ‘vives’ —del cep i l’empelt— quedin totalment en contacte. i ja està, només resta encintar la a zona amb un plàstic elàstic especial que deixi la zona ben atapeïda.

vista la demostració in-situ d’un empelt, que no resulta tan difícil com molts ens imaginàvem, de seguida ens animem a posar-ho en pràctica amb més o menys perícia i bona voluntat. ara en faltarà veure el resultat final, però molt em temo que a aquella filera on vàrem exercir d’improvistats ‘cirurgians vitícoles’ el tant per cent de fracàs serà molt superior a la mitjana…

en qualsevol cas, va resultar una molt bona experiència, recompensada a continuació amb una sessió de tast de vins a la fresca —al chill-out mencionat abans—, on hi vam poder degustar el seu fantàstic xarel·lo vermell i el xarel·lo ‘normal’, així com els peculiars rosat (Lollipop) i negre elaborats amb el merlot que precisament acabàvem d’empeltar.

a la una tocades enfilem el camí de tornada al poble, que encara ens queda la visita al celler (ubicat als baixos d’una finca que data del segle XVII), on hi descobrim les àmfores de 250 litres amb les quals l’Eduard ha començat a elaborar alguns dels seus vins, que aquest noi no té por de res. també tenim ocasió de baixar a les (antigues) tines excavades al terra, on reposen les ampolles de cava que malauradament no vàrem tastar (malgrat la insistent petició del Daniel). però sí vàrem poder degustar el seu excel·lent vi dolç, el que s’oferirà amb les postres del nostre últim sopar (d’aquesta temporada) al Cèntric gastro-bar de Vilafranca del Penedès, la vetllada ‘a ritme de JAZZ amb els millors xarel·los del Penedès’, que hem programat per al divendres 29 de juny, just una setmana abans del Caixa Penedès Vijazz 2012.

ja són a quarts de tres de la tarda quan ens acomiadem de l’Eduard i la Judit de Sicus, i també dels 3 valents que s’han apuntat a l’activitat, amb moltes ganes de tornar a coincidir amb ells ben aviat.

nota important: si vols tastar els vins de Sicus, aquest divendres de 20 a 21:30 hores en fem un tast-presentació al Taller Estruch (espai coworking) de Vilafranca del Penedès, a la ‘nostra’ oficina. només val 12 euros i s’inclou una ampolla de vi blanc de regal per cada assistent. t’ho perdràs?

Anuncis

jornada de portes obertes al celler Terra Remota

una incondicional del club tastaolletes ens ‘enreda’ —al Daniel i jo, i també a una amiga seva— per acudir a la jornada de portes obertes de Terra Remota, un celler de l’Empordà que va descobrir a la recent edició d’Alimentaria 2012. i efectivament, mai millor anomenat aquest celler, ubicat a la quinta forca (per a nosaltres), a molts pocs kilòmetres de la frontera amb França, a tot just 10 minuts de la Jonquera.

doncs au!, ja ens veus a tots quatre fent 2 hores de cotxe per arribar-nos fins al km 6 de la carretera a Capmany, on un trencall ens porta directament a aquest celler de disseny. això fou dissabte passat, exactament a les 10:27 del matí, és a dir, 3 minuts abans de l’inici oficial d’aquesta singular jornada.

com que pràcticament som els primers en arribar, podem aparcar a l’ombra i també estalviar-nos la cua per pagar el tiquet d’accés: 15 euros que inclouen esmorzar de croissant i cafè, passejada comentada entre ceps, visita a les instal·lacions, tast dels seus vins, dinar tipus pic-nic sota els arbres i concert de música a l’aire lliure amb un grup en directe. total, inferior al cost —entre gasofa i peatges— de desplaçament fins allà dalt.

jo, només veure l’estesa de croissants que han preparat a l’interior del local, m’oblido de l’actual consciència alimentaria que recentment he començat a practicar i n’endrapo dos de seguits, acompanyats d’un cafè sol. i seguidament, em cruspeixo l’entrepà que m’havia portat de casa (per si de cas).

al punt de les onze del matí ens criden a tots —som uns 45— per anar a fer un tomb, a peu i sense presses, per les vinyes de la propietat. 2 quilòmetres més tard fem una parada dalt d’un turonet, des d’on gaudim d’unes vistes privilegiades de la contrada mentre en Marc Bournazeau —el propietari— ens fa la xerrada de rigor (però només en castellà, malgrat la majoria dels presents són d’evident parla francesa), que inclou: orígens del celler, característiques del terreny i l’entorn, estil de conreu, varietats de cep plantats i tipus de verema. al Daniel i a mi ens sembla tot molt correcte, excepte el sistema d’irrigació gota a gota que han col·locat a tots els ceps i l’aparentment excessiu llaurat de les terres.

però bé, seguim, ara ja dins la primera de les 3 naus de formigó (intercomunicades a diferents nivells) que conformen el celler. abans d’entrar, però, s’han donat altre cop les explicacions anteriors, però en francès, idioma que a partir de llavors assoleix el rol de principal, i gairebé únic, si a la comitiva no si hagués sumat la Natalia Duran, que bonament n’anirà fent la traducció simultània.

progressem per l’interior del celler, fent les parades pertinents per descobrir-ne tots els secrets, fins que arribem a la gran estança de les barriques, la majoria d’elles de 500 litres, un format que els propietaris prefereixen a l’habitual de 250, tendència que últimament veiem que s’està imposant en molts cellers.

just a continuació, separada per una gran vidriera, hi trobem la sala de tast presidida per una impressionant taula de taulons de fusta, on ja està tot a punt per fer-hi un tast vertical de la gama completa de vins d’aquest celler, una sessió excepcional que conduiran entre el mateix vigneron i la Natalia, la jove enòloga provinent d’Eudald Massa Noya (i, anteriorment, de Caves Nadal) que no fa gaire ha començat a treballar amb ell per elaborar-ne els caves.

malgrat el celler Terra Remota és de recent creació (l’edifici es va inaugurar el 2006), entre blancs, rosats i negres, en total vàrem tastar uns 14 o 15 vins. Déu n’hi do! però de tots, i sense menysprear la resta, que la majoria eren força interessants, jo em quedo amb el primer que vam tastar (i també el Daniel), un blanc del 2007 que era terriblement evocador i suggerent.

acabada l’espectacular marató de vins, ens emplacen a desplaçar-nos a peu fins a una parcel·la de bosc no massa llunyana, on repartits en diferents taules i/o improvisats sofàs chill-out, farem el dinar de formatges, patés, embotis i pa amb tomàquet, que ja són quarts de dues. únicament ens cal recollir la nostra ‘cistella’ (una caixa de fusta amb totes les viandes i els ‘estris’ necessaris) i comprar una ampolla de vi de la casa (a triar entre blanc, rosat o negre; totes al preu únic de 10 €) per acompanyar l’àpat.

finalitzat el pic-nic és el moment de retornar al celler, on un —sorprenentment nombrós— grup de música improvisa temes mentre alguns degusten els caves de la casa i altres aprofiten per comprar i carregar caixes dels diferents vins que hem tastat. però nosaltres ja en tenim prou, així que no tardem gaire a pujar el cotxe i encarar el camí de tornada a casa, que encara ens resten 2 hores d’autopista per arribar-hi.