celler Suriol (Castell de Grabuac): vins i caves ecològics, enoturisme

desprès de coincidir en diferents actes socials al llarg de l’últim mes amb els —fins llavors desconeguts per a nosaltres— germans Assís i Eudald del celler Suriol, hi establim una bona sintonia que inexorablement ens  porta a programar una visita a les seves instal·lacions, que vàrem realitzar el dissabte passat. però bé, el cert és que nosaltres ens vam acabar de decidir per aquest dia en gran part per ‘culpa’ de la Maite Garriga, una nova incondicional del club tastaolletes que ens va demanar que li organitzéssim una (personalitzada) jornada ‘enogastroturística’ pel Penedès, amb visita a un celler interessant de la zona, posterior dinar gourmet per la contrada (concretament a Torrelavit, al restaurant El Celler d’en Lluís), passejada entre vinyes per pair l’àpat i, per últim, tranquil·la vesprada degustant vins i caves en una terrassa fresqueta de Vilafranca (la de l’Inzolia). d’aquesta manera “matàvem dos pardals d’un tret” i ens marcàvem un dia de p*** mare.

a les 11 del matí ens presentem tots 3 al Castell de Grabuac, la històrica finca a tocar de Vilobí del Penedès i propietat dels Suriol, on ens rep l’Assís amb muletes i la cama dreta aparatosament immobilitzada (“fumbol”, ens confessa amb un somriure còmplice), just al llindar de la petita tenda de venda i degustació dels vins propis que han condicionat al final de la nau que allotja el seu celler.

com a guia que ens farà la ruta, allí mateix ens exposa que aquesta és divideix en cinc parts, de les que el visitant n’ha de triar 3 (però que en realitat són 2 si tenim en compte que ningú renuncia a passar per la botiga de vins per fer-ne un tast). però com a bons tastaolletes que som, demanem un tour per totes 5 etapes, encara que siguin un pèl més curtes de l’habitual. cap problema, així serà.

comencem per la capella de St. Pau, que utilitzen exclusivament per a celebracions familiars (excepte comptades ocasions), a l’interior de la qual rebem una completa i apassionant classe d’història per part de l’Assís.

a continuació visitem l’interior del castell —en realitat, una masia fortificada— i llar dels Suriol, que malgrat les aparences, no és la casa amb una vistosa torre de totxana que hi ha just al davant seu. un cop dins, abans de visitar l’espaiosa estància que antigament feia de celler i que ara han habilitat per a actes diversos, tenim el privilegi de baixar al petit celler (tipus cripta) on guarden la seva col·lecció particular de vins i caves —propis i d’altres cellers reconeguts— que han anat acumulant al llarg dels anys. ens ho apuntem per a una segona visita…

ja fora del castell, veiem l’autèntica magnitud d’aquesta edificació, ja que la façana posterior és la que encara conserva l’aparença original, amb uns murs de pedra i uns contraforts realment contundents.

llavors és el torn de contemplar la gran sala diàfana (amb una enorme cuina adjacent) que recentment han inaugurat per a fer-hi qualsevol activitat relacionada amb el món del vi i l’enoturisme. i és que els Suriol volen potenciar molt aquesta vessant, i d’aquí la forta inversió (però sempre amb criteris a favor de la sostenibilitat) que han realitzat.

però seguim, ara baixant cap a l’espaiós celler que encara no està acabat del tot però que ja fa força patxoca. i just a continuació hi descobrim la gran nau de tines d’inoxidable i cubs soterrats, on durant una estona l’Eudald també es suma a la nostra expedició.

amb tot luxe de detalls ens expliquen com treballen la terra i la vinya, i també com gestionen el celler, que ens resulta d’una coherència impecable malgrat la verema la facin amb màquines i no a mà. però cal dir que són un celler ecològic, i com a tal, disposen del segell CCPAE que ho acredita. en paraules del mateix Assís, treballen amb l’esperit d’evitar l’actitud negativa que alguns tenen quan topen amb un vi ecològic, titllant-lo amb un ‘bah!, és ecològic…” que expressa menyspreu (el mateix que durant molts anys —i encara ara— es proferia als mobles “de disseny”).

arribats a la botiga, hi degustem un cava Millesime 2001 de vigorós bombolleig i un vi xarel·lo de marcada maleolàctica abans de baixar a peu de vinya per parlar de les aproximadament 25 hectàrees que tenen plantades al voltant del castell. i ja a les dues tocades, fem una ullada ràpida a la cava i amb un cop de cotxe ens acostem a l’atractiva braseria que han construït al voltant d’un pou i el seu safareig, a 2 minuts de la finca, apta per a grups de fins a 30 persones.

però abans d’acomiadar-nos del ‘carcelero’ Assís (duu un munt de claus a sobre), encara tenim temps de retornar al punt d’inici de la visita per fer-hi un tast del seu pinot noir, que entusiasma al Daniel tal com en mi ho havia fet el cava i a la Maite el xarel·lo tasts abans. fins la propera!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s