celler Castellroig

dimecres 2 de maig. hem quedat a les 18:00 hores amb el Marcel Sabaté de Castellroig (Sabaté i Coca) per fer una visita a la seva finca. com que avui (estranyament) anem molt bé de temps, hi arribem 20 minuts abans de l’hora. però cap problema, el Marcel ja ens esperava i de seguida està per nosaltres.

mentre dona quatre instruccions al personal del celler ens planteja anar a veure les seves vinyes de Sant Pere aprofitant que gaudim d’una tarda magnífica, una proposta que li acceptem encantats. així doncs, ens invita a pujar a la furgoneta de l’empresa per anar-hi tots plegats, que el 4×4 avui no el té disponible. però amb la ‘furgo’ ja n’hi haurà prou per arribar-nos fins a peu de ceps de les diferents vinyes que ens vol ensenyar.

en algunes d’elles —que fa uns anys que treballa però de les que ara també n’és propietari— hi està acabant de fer noves plantacions de ceps, segurament els últims que planta, donat que Castellroig ja suma 39 hectàrees en total (que li donen un producció anual de vora 200.000 ampolles, poca conya!). cal ressaltar que als seus terrenys hi ha identificat 18 ‘terruars’, el tret distintiu i característic d’aquest celler.

travessem Sant Pere de Riudebitlles i enfilem camí amunt en sentit Torrelavit, que les seves parcel·les estan just als límits d’aquests 2 municipis històricament enfrontats. curiosament, els pares d’en Marcel són un de cada poble.

la primera vinya on fem parada és de xarel·lo en vas, una de les que en Marcel se’n sent més orgullós pel seu peculiar terreny, d’un característic to vermellós. allí ens comenta que a les vinyes velles poc se’ls hi ha de fer per aconseguir un bon producte, que elles ‘soles’ ja fan…

pugem una mica més amunt, fins a la carena a tocar del cementiri de Lavit, des d’on es divisa una preciosa estampa de la contrada, amb la finca de Pardas en primer terme, el celler amb qui al llarg dels últims anys ha hagut de ‘competir’ per comprar les preuades vinyes d’aquesta zona. però hi tenen molt bona relació, ja que ambdós elaboradors formen part d’aquesta nova generació de petits cellers que mica en mica estan imposant una nova realitat el Penedès. per tant, no és estrany que s’entenguin, es respectin i fins i tot s’alabin mútuament, ja que en certa manera comparteixen la mateixa filosofia de treball. per aquest motiu, de tant en tant fan trobades entre ells i d’altres elaboradors afins.

seguim la ruta, ara cap a la zona on tot just estan acabant de plantar els últims ceps, encara a més altitud que abans. gairebé sense adonar-nos hem arribat a uns terrenys que, tal com ens havia promès el mateix Marcel, de tant costeruts no semblen pas del Penedès. tot fent-hi una passejada ens comenta les grans discussions que ha mantingut amb el seu pare per tal d’imposar el seu criteri a l’hora de treballar la terra i el cep.
ell, en Marcel, fa 22 anys que està al capdavant del seu propi celler, però sembla que l’ombra del seu pare segueix sent molt allargada, ja que surt a conversa en diverses ocasions.

i és que tal com hem vist en molts dels cellers que hem visitat, la lluita generacional és molt forta entre l’anterior ‘promoció’ de pagesos que només feien quantitat enfront de la nova ‘remesa’ de tècnics agrícoles i enòlegs (com el Marcel) que aposten per la qualitat, si cal, llençant part del raïm al terra per aconseguir millors vins.

a quarts de vuit retornem al celler, que també és la vivenda particular del Marcel i la seva família. allí ens fa una ràpida visita per la botiga-sala de tast (amb gran sala-menjador inclòs al primer pis) per a seguidament baixar a les ‘entranyes’ de la casa per descobrir-hi un autèntic museu vitivinícola on no hi falta de res; estança rera estança, quedem meravellats de la gran varietat i quantitat d’andròmines i artefactes (dit amb tot el ‘carinyo’) que hi atresora. és increïble el patrimoni que hi ha compilat. jo em sentia tan superat per l’escenari qui ni tant sols em vaig veure amb esma de fer-hi fotos. ho sento.

finalment arribem al celler pròpiament dit, amb una estesa considerable de tines i dipòsits, on t’adones que la gran paleta de terroirs i varietats implica una complexitat logística enorme. i el mateix amb la cava, amb milers i milers d’ampolles ben ordenades en un espai generós però que gairebé caldria ampliar.

altre cop a l’exterior, fem una ullada pels voltants de la finca, on de cara a l’estiu hi està condicionant un espai per fer-hi activitats a l’aire lliure. llàstima que per falta de temps haguérem de deixar el tast dels seus vins i caves per a una propera visita. però esperem poder-la realitzar ben aviat, ja sigui sols o acompanyats…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s