celler Mas Candí

finalment, divendres passat al migdia quedem amb el Ramón Jané, un dels “4 joves pagesos amb estudis d’enologia i viticultura” que componen Mas Candí, perquè ens ensenyi i ens parli del seu celler, que feia molts dies que teníem ganes de fer aquesta visita.

només arribar, li proposem d’anar a fer tomb per les vinyes, que fa una temperatura força agradable i caminar entre ceps ens agrada molt. a més, des de les Gunyoles es gaudeix d’unes magnífiques vistes del Penedès.

Mas Candí és un projecte que neix el 2006 de la mà del Ramón, la seva dona —Mercè—, un gran amic del Ramón, el Toni, i el cosí d’aquest últim, l’altre Ramón del grup. tots 4 formen una colla benavinguda d’apassionats de la terra amb la inquietud de fer (bon) vi, que de treballar la vinya ja en saben un bona estona. i és que fins abans d’ajuntar-se, el 100% de les respectives produccions de raïm la venien a les grans marques del sector. ara se’n reserven un 20% per a ells, precisament la millor part, per crear una variada gama de vins que els ha donat molta fama en poc temps. tal com ens confessa el mateix Ramón, aquesta notorietat probablement és deguda al fet que primen l’obtenció de prestigi per sobre de l’obtenció de beneficis immediats, una estratègia que han pogut mantenir gràcies a la seguretat que els proporciona saber que, a cada anyada, el 80% del seus raïms ja els tenen ‘col·locats’.

en quant a la manera de treballar les vinyes —que han heretat dels seus avis—, és evident que segueixen els mateixos preceptes ecològics de respecte per la terra i recuperació de varietats autòctones (algunes d’elles, gairebé desaparegudes) que empren l’actual fornada de petits cellers penedesencs que al club tastaolletes anomenem ‘amb consciència’ (Pardas, HMR, …).
com a mostra, les 4 rengleres experimentals de ceps que tenen just a l’entrada de la finca, cadascuna d’una varietat autòctona diferent (si cal, recuperada de l’Illa de Sardenya, on encara conserven autèntics ceps catalans que allí van sobreviure a la fil·loxera, precisament pel fet de tractar-se d’una illa).

al veure’n les instal·lacions, observem que no disposen de gaires ‘eines’, però tal com ens adverteix el mateix Ramón, que és un enamorat de la Bourgogne i els seus petits chateaus, el bon vi s’elabora a la vinya i no pas al celler, on amb un mínim de maquinaria n’hi ha prou per aconseguir magnífics resultats.

també baixem a la cava, on a part de l’habitual stock de botes i d’ampolles sense etiquetar, veiem que hi guarden —embotellades— algunes rareses que ens criden molt l’atenció i que ens agradaria oferir en primícia als socis del club. però això ho haurem d’acabar de tractar…

tornem a la superfície, agafem una ampolla de cava i anem a seure una estona al menjador de la casa adjacent al celler —on aviat s’hi traslladaran a viure el Ramón i la seva parella— per parlar de negocis.

tot comentant la jugada, surt el tema del tast per parelles que organitza Vila Viniteca el proper diumenge 25 de març a Barcelona (Casa Llotja de Mar). en aquesta 5a edició, la dotació per a premis a augmentat fins als 30.000 euros, 20.000 dels quals són per a la parella guanyadora (!). doncs resulta que el tàndem Ramón-Toni, i també la Mercè amb un amic, han participat en totes les convocatòries, que es fan alternativament entre Madrid i la ciutat comtal, i a les que sempre hi dediquen uns 3 mesos de preparació prèvia consistents en, atenció: 2 sessions de tast cada setmana per degustar tants vins i caves de la carta de  Vila Viniteca (és a dir, els que participen al tast) com els és —econòmicament— possible. quins cracks!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s