jornada tècnica a Finca Parera

fa un parell de setmanes ens arriba per e-mail una invitació del Rubèn Parera per assistir a una jornada tècnica de viticultura ecològica i raonada a Finca Parera al seu càrrec, amb sessió de poda en grup, passeig comentat per les vinyes i posterior dinar de germanor davant del seu celler, prèvia visita d’aquest, amb tast dels seus vins inclòs. total, un magnífica proposta per a un dissabte [24 de març].

però és clar, avui en dia el terme ‘invitació’ està —semànticament— molt corromput, ja que qualsevol et convida a la seva festa d’aniversari però desprès resulta que et toca pagar, que el cost de l’evento es reparteix a parts iguals entre tots. malgrat el dubte (que no gosem preguntar), acceptem de molt bon grat, que qualsevol activitat que organitzi el Rubèn és garantia d’èxit. això sí, anem a la cita amb la cartera plena, per si de cas…

a les 10 en punt del matí arribem a la plaça del centre de la Beguda Alta, que s’ha determinat com a meeting point, on es fa un reagrupament de tots els que hem acudit a la crida del Rubén, uns 25 ‘urbanites’, per a seguidament baixar en caravana fins les vinyes. deixem els cotxes entre oliveres i establim formació al voltant de l’organitzador de la trobada, que de forma informal ens presenta uns als altres. hi ha de tot: periodistes, enòlegs, gastrònoms, sommeliers, bloggers, propietàries de vinacoteques, petits distribuïdors, …, i tots, d’alguna manera o altre, relacionats amb el món del vi.

llavors, mentre ens comenta què farem al llarg del matí, ens dona un barret de palla a cadascú, que el dia és primaveral i el sol pica de valent. seguidament reparteix tisores de podar a tothom per tal de començar a entrar en matèria: una poda del xarel·lo en formació tradicional (vas) i moderna (emparrat), que desprès d’una demostració pràctica per part seva, ens anima a provar sense por. ben repartits per les 2 rengleres que ens ha adjudicat, comencem la —involuntària— ‘destrossa’ que tard o d’hora el seu pare —i viticultor de la finca—, el Jordi, haurà d’esmenar, que aquell matí no podia venir perquè tenia presentació de vins a Badalona (sí arribà a temps per dinar amb nosaltres, però). per suplir-ne la baixa, el Rubén s’ha fet acompanyar d’en Jordi Pascó, el seu soci a l’altre celler (i família) que gestiona, el Terrer d’en Tassis, a l’Empordà.

conscient de la seva ‘temeritat’, al cap de mitja hora llarga dona per acabada la sessió de forma unilateral, malgrat alguns encara s’hi estarien una estona més, que el camp ‘enganxa’ (“per això n’hi ha tants que el dissabte i el diumenge se’l passen treballant la terra!”, comenta el mateix Rubèn).

deixem les vinyes de xarel·lo i anem a explorar la resta de la finca, que conté gran assortit de varietals, fent tantes parades com siguin necessàries per donar les pertinents explicacions tècniques de gestió vitícola ecològica. en una d’aquestes fem avituallament del seu vi blanc novell —ben fresquet— que agraïm enormement.

acabem de fer el tomb i retornem als cotxes per encarar el camí fins al celler, que es troba a Sant Joan Samora. allí descobrim que hi han disposat unes carpes en una petita explanada de gespa a tocar d’aquest, amb tot de botes a mode de taula preparades per fer-hi el dinar que un cuiner i la mateixa mare del Rubén just estan acabant de preparar.

però abans d’agafar la forquilla i el ganivet visitarem el seu petit i perfectament aprofitat celler de garatge, ubicat en un lateral de l’històric celler cooperatiu Cal Rimundet, que data de 1520 però que des de fa uns 30 anys que està en desús. però sobretot, ens mostrarà la nineta dels seus ulls, la seva estimada premsa Vaslin d’eix inclinat, una petita joia vitícola de les que ja no se’n troben ni es fabriquen.

per dinar tenim amanida, pebrot escalivat, bolets i albergínia a la brasa, pa amb tomàquet, botifarra, cansalada i arròs amb conill en quantitat suficient per al doble de gent que som. i per acompanyar-ho, podem triar entre els 3 vins novells (el clar, el roig i el fosc) i l’esplèndid faust 0.7, un negre criança molt aconseguit. però abans, fem un tast del magnífic blanc Sassó Parera, del que ja no se’n troba gairebé enlloc (i que el Rubén va haver d’anar a comprar en una de les poques botigues de vins que en tenen).

amb els postres, músic amb l’extraordinari vi dolç del Terrer d’en Tassis —Sol i Serena—, tenim la oportunitat de tafanejar l’interior del celler cooperatiu.

altre cop a l’exterior, alguns s’animen a pujar al terrat sobre el celler on hi han les garrafes de vidre amb les que s’elabora el Sol i Serena, per fer-ne un tast directament de l’ampolla.

cap a les cinc de la tarda alguns dels assistents comencem a desfilar cap a casa, molt agraïts per la fantàstica jornada que hem pogut gaudir. però la qüestió és que en cap moment es va donar la situació de “efectiu o targeta?”. que ‘gran’ que és el Rubén!

Anuncis

curset d’iniciació als vins rosats

2a sessió del curset d’iniciació al tast de vins i caves que encara 2 dijous més (19 d’abril: vins negres – 26 d’abril: caves o escumosos) farem al reservat del restaurant Sharlotte, amb sopar inclòs en taula gran a l’acabar, i tot per només 24 euros. repeteixen assistència la majoria dels que varen venir a la ‘lliçó’ de vins blancs i se’n sumen alguns altres gràcies a l’efecte del boca-orella entre amics i coneguts.

l’inici és a les 20 hores, però —de mutu acord amb els participants— per a les següents jornades serà a les 20:30 h., que molts dels —joves— nouvinguts treballen fins les 8 del vespre i els és impossible arribar a temps (apart, els agrada fer un cigarret amb calma abans d’entrar…).

per compensar l’espera als altres —‘joves’— que sí han vingut puntuals, iniciem la vetllada directament obrint el primer dels 5 vins que tastarem, el Rosat de Coma Romà, un merlot amb ull de llebre que entre tots determinem que et diu més coses en boca que en nas. llavors, copa en mà, fem l’habitual introducció de qui som i què fem a club tastaolletes, expliquem breument quin és l’objectiu del curs, ressaltem la importància de les copes (marca Riedel, com sempre, i 5 per a cada assistent!) i el Daniel dona quatre pinzellades de com s’obté un rosat.

a continuació és el torn de la Sínia (80% merlot i 20% syrah), d’Oriol Rossell, que en clara contraposició a l’anterior, és més atractiu (dolç i llaminer, s’entén) en nas que en boca, però que és igualment agradable de beure. per fomentar la participació del públic, els demanem que encertin el preu —a botiga— dels 2 vins que hem tastat fins ara, un joc que també farem amb la resta de referències i que, tot sigui dit, amb gran marge d’encert per part seva, que la majoria ajustava bastant.

el tercer vi de la nit és el Sumoll rosat de celler Pardas, un vi molt interessant que podem etiquetar com a gastronòmic, ja que et permet maridar-lo amb gran varietat de plats. precisament per això, fou el vi més ‘complicat’ de beure sense més acompanyament que uns bastonets de pa, ja que et demana quelcom més consistent per poder degustar-lo millor.

llavors anunciem el que presumiblement serà un dels vins més comentats de la sessió, el Gran Arnau Loxarel (gal), un 100% merlot molt peculiar, que per la seva complexitat s’assembla més a un vi negre que a un rosat. això és degut a que se’n cull el raïm en un avançat estat de maduració que li dona un color pujat molt característic. però a alguns els va semblar massa ‘potent’, fins al punt que a un d’ells, gran aficionat a les motos (Ducati), li recordava “l’aroma” que emet una moto de 2 temps quan carbura la seva barreja d’oli i gasolina, però —al meu entendre— sense que això sigui considerat un tret estrictament negatiu.

per contrastar, l’últim dels vins que degustarem al curset de rosats (que durant el posterior sopar, al que tothom s’hi va apuntar, encara en tastàrem un parell o tres més) és tot el contrari a l’anterior, ja que es tracta del Pizzicato de Mas Comtal, un rosat lleugerament efervescent elaborat amb muscat d’Hamburg, ideal per aperitius, molt fàcil de beure i pensat per a un públic jove. la veritat és que no el recordava tan atractiu, ja que me n’havia fet una idea de vi només per als que tot just s’inicien en aquest món, però que també agrada als que ja hi portem un llarg recorregut (concretament, al fetge).