celler Casa Pardet

al petit poble de Verdú, molt a prop de Tàrrega, hi trobem Casa Pardet, celler ecològic i biodinàmic a càrrec d’un ‘artesà del vi’: en Josep Torres. forma part de l’associació PVN (Prductores de Vinos Naturales) i des de l’any 1993 que elabora vins, entre d’altres productes ecològics (olis, vinagres, vermuts, …).

aprofitant que estem de cap de setmana per terres de Lleida, truquem al Pep de Verdú (com l’anomena el Daniel, que són bons amics de quan va col·laborar activament amb PVN durant uns mesos) per acordar una visita, l’endemà diumenge al migdia.

arribem a Casa Pardet amb cert retard sobre l’hora prevista, que abans hem fet una visita de cortesia al Jordi Sanfeliu d’Eco Setrill. vivenda i celler conviuen al mateix edifici, així que només entrar et veus immers en la botiga on en Pep ven els seus productes. allí mateix xerrem una estona amb ell abans de sortir al pati del darrera a fer un tast d’alguns dels seus vins directament de les tines que hi te disposades, però en aquesta ocasió el pes de la conversa-entrevista recaurà en mi, donat que el Daniel coneix molt bé al Pep i prefereix que sigui jo qui ‘despulli’ al personatge. de fet, no me n’ha parlat gaire abans d’anar-hi, precisament per no influenciar en el meu parer, ja que vol que en tregui les meves pròpies conclusions.

la veritat és que fins no fa gaire jo era molt reticent a tots aquests temes energètics (i gairebé místics), però suposo que arran de la meva amistat amb el Daniel (qui de sempre ha tingut una vessant més espiritual que no pas jo, que sóc de pensament científic de mena) aquesta filosofia mica en mica comença a sedimentar en mi.

és evident que en Pep ha arribat a aquell punt en que ja no dona les explicacions gratuïtament a tothom que el visita, com feia abans, sinó que senzillament es limita a contestar quan el seu interlocutor o interlocutors pregunten sobre tot allò que els crida l’atenció. i hi estic d’acord: no cal donar més informació de la necessària a quin no la demana (o no està preparat per rebre-la). però potser per aquesta raó la nostra trobada va començar una mica freda, com el dia, però a mida que li anava fent més i més preguntes, el diàleg es va anar animant i nosaltres ‘escalfant’.

un dels trets bàsics de la biodinàmica és el convenciment de que el vi, a l’igual que la terra i els ceps d’on prové, és un ésser viu i en constant evolució, amb qui hi pots establir una empatia tal com faries amb qualsevol altre ser vivent. per consegüent, la relació que hi puguis tenir depèn en gran mesura de la teva actitud vers ell. només per posar un exemple, a instàncies del Pep vàrem fer l’exercici de comparar les olors de les respectives copes mig buides desprès de tastar el mateix vi, amb el resultat que la meva semblava un xic menys ‘amigable’ que les seves, com si ‘el meu vi’ hagués notat el tracte distant dels (encara) no convençuts com jo.

per tant, és del tot coherent que el Pep expressi obertament que —emprant la biodinàmica— ell no busca aconseguir uns vins (i també els seus altres productes) que siguin atractius als nostres 5 sentits primaris, sinó que el seu objectiu, en base a una adequada intenció a l’hora de treballar la vinya, és crear una connexió superior que et desperti la consciència i que alhora t’alimenti l’ànima. és per això que també afirma rotundament que un cop habituat als vins naturals, el teu cos rebutja els ‘convencionals’. llàstima que ben pocs estiguin preparats per fer aquest pas…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s