celler Finca Parera

finalment, el dijous passat, en Rubén Parera accedeix a rebre’ns desprès de ‘superar’ amb èxit la ‘prova’ que ens suposava el sopar Art, vinya i fogons a l’Imprevist (restaurant barceloní del que n’havia estat soci majoritari i que en certa manera encara se’l sent seu). i és que el Rubén, a l’hora de seleccionar els ‘gladiadors’ amb qui ha de treballar o col·laborar, és molt exigent.

quedem amb ell a quarts d’una del migdia a la plaça de l’església de la Beguda Alta (petita població entre Martorell i Piera, pertanyent a 3 comarques!), i d’allà, el seguim fins als seus dominis, on aparquem en un marge del camí. afortunadament llueix un sol esplèndid i les temperatures no són ni de bon tros tan gèlides com fa un parell de dies enrera, de quan l’onada siberiana. de fet, tenim tanta bonança que deixem les jaquetes al cotxe.

a nosaltres tres s’uneix el seu pare, el Jordi, amb qui forma un triumvirat molt peculiar i especial: al llaç familiar s’hi suma la relació en qualitat de socis del celler i també la d’amics o companys de vida, un magnífic exemple de bona sintonia. al cap d’una estona, l’Àlex Suàrez, un dels fundadors de l’empresa de comunicació Aquells nois tan simpàtics, també s’apunta a fer un tomb per les vinyes i alhora conèixer millor la història i la filosofia de Finca Parera.

sorprèn l’enorme diversitat de varietals de ceps (11 en total) plantats a les seves terres, sempre amb una lleugera pendent, i on a vegades aquests canvis es produeixen tot just cada 3 o 4 fileres. també la suau i constant brisa (marina) provinent del Garraf, element clau per garantir que el raïm no pateixi temperatures extremes, en concret a ple estiu.

 

anteriorment, a casa dels Parera eren fruitícoles, sobretot de pruners i cirerers, però a finals del segle passat, amb un resolt Rubén al capdavant, van decidir apostar només per la vinya (en gran part donades les particulars característiques de les seves terres). no fou gens fàcil, malgrat que en aquella època el Rubén ja havia finalitzat estudis a Camp Joliu i tenia certa experiència al capdavant d’un celler, però gràcies a la confiança que el seu pare va dipositar en ell des del primer dia, van aconseguir l’objectiu d’elaborar vins; primer sota la marca Minguet, i des de fa uns anys, ja definitivament com a Finca Parera. no obstant, el Rubén va seguir formant-se abastament per ampliar els seus (minsos) coneixements en viticultura de llavors, conscient que eren insuficients.

ara, a part de l’enorme energia i vitalitat que desprèn, quan l’escoltes un té la sensació que està assistint a la classe magistral o a la ponència d’un expert en la matèria; sens dubte, podria donar classes a la universitat. a més, gràcies al seu aire desimbolt i amb un punt de showman, resulta un excel·lent comunicador.

a les dues tocades finalitzem la volta just al mateix punt on l’hem començat: a tocar de l’antiga —i mig derruïda— masia que des de dalt d’un turonet domina la finca i que en un futur els agradaria reconstruir completament per tal d’ubicar-hi les seves instal·lacions, “tal com hauria de ser”, que ara tenen situades a Sant Joan Samora, en l’edifici d’una antiga cooperativa de 3 socis (Can Rimundet) que portava gairebé 100 anys inactiva. n’han llogat i condicionat una part per establir-hi el seu petit celler, al que ens hi arribem cadascú amb el seu cotxe amb la intenció de fer-hi un ràpid cop d’ull i acte seguit realitzar-hi un tast. però donada l’hora (les tres menys quart), optem per agafar les 4 ampolles i provar (satisfactòriament) els seus vins tot dinant plegats al restaurant Can Vidal-Ramos, a la Beguda Baixa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s