celler Colet Vins

a mitjans de setmana truquem el Sergi Colet, el ferm enòleg i propietari de Colet Vins (Pacs del Penedès), amb qui acordem una visita per a aquest passat dissabte a les 10 del matí. a ell no el coneixem (encara), però sí al seu sommelier i ‘mà dreta’, el Joan Ibáñez, arran d’assistir —en qualitat de comensals— al sopar de maridatge que l’estiu passat va oficiar, junt amb la Irene i el Laurent del reconegut celler Alemany i Corrio, al restaurant la incidència del Factor Vi, a Sitges. doncs aquest petit gran detall, el de fer presentacions conjuntes dels seus productes amb la ‘competència’, evidencia que Colet Vins ha entès que el futur passa —irremediablement— per la col·laboració amb altres celler afins, malgrat que això vagi en contra dels preceptes tradicionals del món dels negocis. però el Sergi forma part de la nova generació d’empresaris de PIMES que s’han adonat que l’única manera de competir contra les grans marques que monopolitzen el mercat és compartint recursos. de fet, aquesta característica ja forma part de l’ADN de Colet Vins, com demostra el parell de caves que han elaborat conjuntament amb bodegues d’Andalusia .

només entrar a la seva amplia oficina-sala de tast, amb l’accés hàbilment ‘amagat’ darrer el gran cartell que es divisa des de la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca, el Sergi ens invita a un cafè. vaja! penso jo, que m’esperava ens oferiria una copeta de cava. però millor, que amb l’estomac buit no s’ha de beure. llavors, tassa en mà, ens entaulem i deixem que el Sergi s’expliqui abans d’entrar en detalls del nostre club tastaolletes.

com a resum de la nostre conversa, diríem que la marca Colet va néixer fa 20 anys, però que aquest estiu en farà 7 que va renéixer gràcies a la valenta decisió d’abandonar l’obsoleta i arcaica DO Cava, un organisme que —diguem-ho clar— no aporta cap valor afegit, sinó tot al contrari, ja que es basa en criteris polítics en comptes de geogràfics. actualment, Colet Vins forma part de la DO Penedès, i per tant, a l’hora de citar els seus productes, els hem d’anomenar vins escumosos. d’aquesta manera han aconseguit posicionar la seva marca en un segment superior, lluny de la nociva influència de l’etiqueta DO Cava, i obrir-se a l’exterior, on ja venen un 70% de la seva producció (raó per la qual estan vivint un moment força dolç malgrat la severa crisis que estem passant aquí).

fetes les explicacions pertinents, arriba l’hora del tast, una estona que nosaltres aprofitem per esmorzar l’entrepà de llonguet i la coca de forner que hem portat. amb bon criteri, el Sergi opta per treure un parell d’ampolles de cava… perdó!, d’escumós: el blanc “a priori” i el rosat “a posterior”. del primer el Sergi en decideix obrir una altre botella, que només olorar-lo ja li nota un lleugeríssim regust a tap (que en un restaurant ni tant sols seria motiu per retronar l’ampolla). renoi! quin olfacte més fi! a mi particularment m’agrada més el blanc (cupatge), tot i que en nas el rosat (100% merlot) em sembla més interessant. a continuació també degustem els 2 escumosos andalusos anomenats abans, però no ens acaben de fer gaire el pes.

una trucada al mòbil del Sergi ens fa adonar que ja són les 12 tocades: si volem veure’n les instal·lacions ens hem d’afanyar, que ell ha de marxar aviat. així que baixem al celler i fem una ràpida repassada a la cava abans d’acomiadar-nos d’ell amb ganes de retornar un altre dia per tastar la resta de la seva gamma de productes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s