celler Colet Vins

a mitjans de setmana truquem el Sergi Colet, el ferm enòleg i propietari de Colet Vins (Pacs del Penedès), amb qui acordem una visita per a aquest passat dissabte a les 10 del matí. a ell no el coneixem (encara), però sí al seu sommelier i ‘mà dreta’, el Joan Ibáñez, arran d’assistir —en qualitat de comensals— al sopar de maridatge que l’estiu passat va oficiar, junt amb la Irene i el Laurent del reconegut celler Alemany i Corrio, al restaurant la incidència del Factor Vi, a Sitges. doncs aquest petit gran detall, el de fer presentacions conjuntes dels seus productes amb la ‘competència’, evidencia que Colet Vins ha entès que el futur passa —irremediablement— per la col·laboració amb altres celler afins, malgrat que això vagi en contra dels preceptes tradicionals del món dels negocis. però el Sergi forma part de la nova generació d’empresaris de PIMES que s’han adonat que l’única manera de competir contra les grans marques que monopolitzen el mercat és compartint recursos. de fet, aquesta característica ja forma part de l’ADN de Colet Vins, com demostra el parell de caves que han elaborat conjuntament amb bodegues d’Andalusia .

només entrar a la seva amplia oficina-sala de tast, amb l’accés hàbilment ‘amagat’ darrer el gran cartell que es divisa des de la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca, el Sergi ens invita a un cafè. vaja! penso jo, que m’esperava ens oferiria una copeta de cava. però millor, que amb l’estomac buit no s’ha de beure. llavors, tassa en mà, ens entaulem i deixem que el Sergi s’expliqui abans d’entrar en detalls del nostre club tastaolletes.

com a resum de la nostre conversa, diríem que la marca Colet va néixer fa 20 anys, però que aquest estiu en farà 7 que va renéixer gràcies a la valenta decisió d’abandonar l’obsoleta i arcaica DO Cava, un organisme que —diguem-ho clar— no aporta cap valor afegit, sinó tot al contrari, ja que es basa en criteris polítics en comptes de geogràfics. actualment, Colet Vins forma part de la DO Penedès, i per tant, a l’hora de citar els seus productes, els hem d’anomenar vins escumosos. d’aquesta manera han aconseguit posicionar la seva marca en un segment superior, lluny de la nociva influència de l’etiqueta DO Cava, i obrir-se a l’exterior, on ja venen un 70% de la seva producció (raó per la qual estan vivint un moment força dolç malgrat la severa crisis que estem passant aquí).

fetes les explicacions pertinents, arriba l’hora del tast, una estona que nosaltres aprofitem per esmorzar l’entrepà de llonguet i la coca de forner que hem portat. amb bon criteri, el Sergi opta per treure un parell d’ampolles de cava… perdó!, d’escumós: el blanc “a priori” i el rosat “a posterior”. del primer el Sergi en decideix obrir una altre botella, que només olorar-lo ja li nota un lleugeríssim regust a tap (que en un restaurant ni tant sols seria motiu per retronar l’ampolla). renoi! quin olfacte més fi! a mi particularment m’agrada més el blanc (cupatge), tot i que en nas el rosat (100% merlot) em sembla més interessant. a continuació també degustem els 2 escumosos andalusos anomenats abans, però no ens acaben de fer gaire el pes.

una trucada al mòbil del Sergi ens fa adonar que ja són les 12 tocades: si volem veure’n les instal·lacions ens hem d’afanyar, que ell ha de marxar aviat. així que baixem al celler i fem una ràpida repassada a la cava abans d’acomiadar-nos d’ell amb ganes de retornar un altre dia per tastar la resta de la seva gamma de productes.

Anuncis

celler Campde2

divendres passat a primera hora de la tarda ens arribem al centre del Pla del Penedès per conèixer aquest petit celler creat l’any 2005. allí ens esperen el Xavi (que juntament amb el Martí, el seu soci, n’és el co-propietari,) i l’Àlex, la tercera ‘pota’ d’aquest binomi —i recent fitxatge— que s’ocupa de la part comercial.

abans de veure’n les instal·lacions, però, acordem d’afanyar-nos a visitar les seves vinyes —a les afores del poble— per fer-ne quatre fotos abans no es faci fosc.

in situ ens expliquen que en total disposen d’unes 30 hectàrees de terra, 5 d’elles dedicades al conreu de diferents varietals de ceps repartits en varies parcel·les, amb alguna d’elles encara pendent de decidir què hi planten, que aquesta gent són molt d’experimentar i fer proves. però la seva gran aposta és pel xarel·lo vermell, una escassa varietat autòctona. de fet, podríem dir que el celler neix d’una inquietud dels seus fundadors per treballar la terra segons les seves intuïcions i conviccions desprès d’una llarga i dilatada experiència personal com assalariats en altres empreses del sector.

certament, no cal parlar gaire estona amb el Xavi per concloure que és un xicot molt noble, de bona pasta i gairebé hiperactiu, una d’aquelles persones en moviment constant i que no saben —ni poden— parar quietes, però amb qui t’hi fas de seguida. en contrast, l’Àlex és prudent, pausat i de veure-les venir, però igualment de bon tracte i fàcil diàleg.

al cap de mitja hora de caminar entre ceps, la enteranyinada tarda ha donat pas a una magnífica posta de sol que ens regala precioses estampes d’espectaculars colors. al fons hi divisem el Martí amb la seva furgoneta, molt enfeinat collint calçots. i és que a part del celler, i gràcies a les 30 hectàrees de les que disponsen, ell i el Xavi també es dediquen al cultiu i a la venta de productes d’agricultura ecològica, senyal inequívoc de la seva gran estima per la terra.

retornem al punt de partida i ens endinsem a l’antiga finca familiar que conté el celler pròpiament dit. en un racó del generós pati del darrera hi trobem el reformat ‘garatge’ on elaboren els seus vins i caves amb tota la passió del món, que Campde2 és més una filosofia de vida que un projecte empresarial. ens repartim 4 copes i, directament de la tina, fem el primer tast de la tarda: un xarel·lo, el d’aquesta verema, al que encara li falta recorregut però que ja apunta bones maneres. seguim la nostra ruta altre cop per dins la casa senyorial fins arribar-ne al ‘celler’, la cambra que originalment s’utilitzava per fer vi i que ara fa les funcions d’improvisada botiga i sala de tasts, un espai que recomanem gaudir només amb la tènue i sensual ‘claror’ d’una (històrica) bombeta de 25 watts que us encisarà.

allí ens proposen de provar el seu xarel·lo 2010 i el cava que en breu comercialitzaran. vist l’entusiasme que desperten en nosaltres, i més desprès de saber-ne el seu més que assequible preu de venta, també tastem el xarel·lo 2009 i el negre Capella 2008 (aquest últim, igualment a un preu molt competitiu). malauradament, ens quedem amb les ganes de provar el Capella 2007 i el seu singular xarel·lo vermell —de la mateixa anyada—, les  preuades ‘joies de la corona’ de Campde2 (en queden ben poques ampolles).
s’ha de precisar que en breu realitzaràn una completa reforma al celler per fer-lo més pràctic i alhora més atractiu,  a més a més de per re-llançar la marca, així que no us refieu de les fotos d’interior aquí publicades i del seu aire ‘vintage’.

a quarts de nou decidim que ja seria hora d’acomiadar-nos i deixar-los tranquils, però donada la pretèrita amistat que uneix el Xavi i el Daniel, acceptem de bon grat el seu oferiment d’anar a fer un parell de cerveses al bar del centre i en acabat sopar al bar del poliesportiu. total, que fins a quarts de dues de la matinada no ens vam acomiadar d’ells. però ho repetiríem sense dubtar!