restaurant Ú

entrem al restaurant Ú per la porta del darrera, la de la cuina, que el Raimon ja ens hi espera. són les 5 de la tarda i hem quedat amb ell per parlar del club tastaolletes, ja que ens agradaria molt poder disposar del seu local i del seu art a la cuina per a alguna de les nostres activitats, segurament una de cap de setmana que inclogui visites prèvies a un parell de cellers del DO Penedès, a mode de petita jornada enoturística. i és com bé sap el Daniel, de les 130 referències que s’inclouen a la carta de vins i caves del restaurant Ú, totes —excepte una— són del Penedès.

a ell (al Daniel), el Raimon el coneix de quan era col·laborador per a l’associació PVN (Productores de Vinos Naturales), i a mi, de la crítica gastronòmica que li vaig fer per al setmanari del gran Penedès ‘el 3 de vuit’ a mitjans d’estiu, quan la idea de crear el club tastaolletes encara estava en fase embrionària. però per la seva mirada cap a la meva persona és evident que no aconsegueix recordar de què em coneix malgrat li sona molt la meva cara. fins que li faig memòria i llavors hi cau. i és que aquell migdia estava molt enfeinat amb un dinar d’aniversari d’uns amics seus i pràcticament només vaig parlar amb la seva dona, l’Ester, la responsable de sala.

seiem tots 3 en una de les taules de la sala petita, paret per paret amb la cuina, i li comencem a explicar en què consisteix el nostre projecte. ens escolta atentament fins que de sobte fot un bot de la cadira per a tot seguit començar a córrer en direcció a la cuina, a l’hora que se’ns disculpa perquè ha recordat que als fogons hi té uns bolets a mig fer. a part de la seva imprevisible reacció, a mi també em sorprèn l’agilitat de moviments del Raimon donada la seva corpulència. torna al cap de tres minuts i seguim parlant, ara avaluant les diferents possibilitats del local, que els dissabtes i els diumenges al migdia podríem gaudir en exclusiva. entre d’altres configuracions que ha provat, al menjador gran s’hi podrien arribar a encabir còmodament fins a 24 comensals en una gran taula en forma de U, una quantitat que ens sembla ideal per a les nostres intencions: organitzar-hi activitats en petit comitè, mai per a un nombre superior a les 30 persones.

m’agrada perquè en tot moment el Raimon es mostra receptiu i col·laborador, que a ell li encanta engrescar al públic amb noves propostes, però també es mostra molt directe i franc a l’hora de tractar els temes ‘delicats’. vaja, que va per feina i vol deixar els temes ben clars. com per exemple, el rang de preus de les nostres possibles activitats al seu restaurant, que no hauria de ser superior a les que organitza ell, com ara els sopars de pleniluni que programa un dijous al mes. i hi estem totalment d’acord, que malgrat els ‘eventos’ del club tastaolletes siguin molt exclusius, no en pretenem pas inflar el seu cost, i menys amb la delicada situació econòmica actual. de fet, la nostra dedicació (a temps parcial) al club tastaolletes és més per hobby que per negoci. de moment…

acabem la curta però intensa reunió amb bones sensacions i molts ànims d’establir alguna col·laboració ben aviat, que per part del Raimon tenim totes les facilitats i completa disposició. només ens falta que la gent s’animi a participar.

tornem a creuar la porta de la cuina, ara per sortir al carrer, i ens acomiadem d’ell amb una última revelació inesperada: sabíem que aviat serà pare per primer cop, però no que l’Ester estigués embarassada… de bessones! doble alegria, doble feina! doncs apa, moltes felicitats! (per partida doble).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s