viNITcultura a Nulles

fa un parell de setmanes, a la presentació de vins nous 2011 al barri de la Ribera de Barcelona, vaig conèixer el Francesc de la Vinícola de Nulles, qui conjuntament amb 2 joves més d’aquestes terres tarragonines, ja fa un parell d’anys que s’ha proposat reforçar l’oferta d’activitats de la cooperativa aprofitant que disposen del marc incomparable d’una de les anomenades 7 catedrals del vi, un singular edifici modernista de 90 anys d’antiguitat projectat per l’arquitecte César Martinell, deixeble de Gaudí. doncs aquella mateixa tarda em va animar a assistir al proper sopar de maridatge que hi faran, una activitat que organitzen de forma mensual des del passat mes d’agost, sempre el primer divendres del mes, i que encertadament han titulat viNITcultura. sense dubtar-ho, li vaig acceptar la invitació, i al cap de 2 dies ja havia confirmat la reserva per a mi i el Daniel, que l’aforament està limitat a una trentena de comensals, i donada la proximitat amb la data de l’esdeveniment —el 2 de desembre— ja els quedaven molt poques places lliures.

desafortunadament, a última hora, al Daniel li va sorgir un compromís ineludible a Barcelona i no m’hi podria acompanyar, així que no vaig tindre altre remei que anul·lar la seva reserva i anar-hi tot sol, que malgrat no en coneixia masses detalls d’aquest sopar, la veritat, ja intuïa que seria una vetllada molt interessant i no era qüestió de renunciar-hi. però he de dir que resulta molt millor així, amb la mínima informació sobre què hi succeirà, que sinó les diferents sorpreses que et depara la nit perdrien efectivitat.

doncs ja em tens a mi, arribant amb prou marge de temps sobre l’hora d’inici prevista (21:00 h.), per retrobar-me amb el Francesc i xerrar una estona amb ell, copa de cava en mà, mentre van arribant la resta de comensals. fins al cap de mitja hora ben bona no va començar el ‘show’, primer amb una visita —en 3 etapes— per les instal·lacions a càrrec dels 3 joves guies, per seguidament pujar sobre la superfície contínua que formen els cubs laterals (sí, ho has llegit bé) i seure en les diferents taules —de 6 comensals en cadascuna— que hi havien disposat entre els successius arcs parabòlics que conformen l’interior de l’edifici, que gairebé actuen a mode de separador entre taula i taula, amb la consegüent sensació d’intimitat que això t’aporta. el gran encert fou assignar prèviament un nom (de varietat de raïm) a cada taula i fer-hi una estudiada distribució del personal segons els diferents grups socials que constituïen els assistents, com es fa als casaments. i lo millor és que el Francesc va tenir l’habilitat d’ubicar-me a la taula dels seus amics, amb els que m’hi vaig fer de seguida i amb qui vàrem gaudir d’una vetllada prou animada.

l’àpat de 4 plats (aperitiu, primer, segon i postres) que comprenia el sopar era a càrrec d’un reconegut restaurant de la contrada —La Casa Vermella, si no recordo malament—, mentre que els vins i caves (alguns d’ells amb altes qualificacions de la guia Parker o premiats internacionalment) amb els que encertadament s’havien maridat, eren, evidentment, tots del mateix celler. excepte algunes copes de vi de dubtosa qualitat que formaven part d’un petit ‘divertimento’ que els organitzadors ens van preparar a mig àpat… però no n’explico més detalls, que sinó perdria la gràcia.

donades les particulars característiques de la nau, que es va dissenyar amb grans ventilacions per evitar la intoxicació per monòxid de carboni que es genera durant la fermentació dels llevats, s’havien disposat una sèrie d’estufes de butà, a raó d’una per taula, per garantir una temperatura ambient mínimament confortable. i realment eren força efectives, però cap a les acaballes del sopar, a l’hora dels postres, totes van començar a minvar d’intensitat. ningú s’esperava, ni havien previst, que en només 3 hores s’exhauriren totes les bombones. però bé, tampoc vam acabar passant gaire fred. i ara ja ho sabran per a la propera vegada. però a part d’aquest petit incident, la festa va transcorre amb gran fluïdesa gràcies a la professionalitat dels cambrers i a una bona coordinació dels organitzadors, pròpia de les activitats que ja han superat el seu període de ‘rodatge’ i s’han consolidat.

com a conclusió diria que aquesta viNITcultura és una activitat molt didàctica i per tant ideal per a tots aquells que volen començar o s’acaben d’iniciar en el tast de vins i caves, ja que gaudiran d’un entorn únic i privilegiat per fer les seves primeres passes en aquest món tan interessant. i els ho recomano plenament convençut que ens sortiran molt satisfets i havent ampliat sensiblement els seus coneixements en la matèria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s