celler Mas Doix

dissabte, 26 de novembre. el Daniel i jo quedem ben d’hora, a les 8 del matí, que 2 hores més tard tenim una visita programada amb la Sandra Doix al seu celler, Mas Doix, a Poboleda (Priorat). en aquesta ocasió anem amb el meu cotxe, que passat Reus, just al deixar l’autopista, trobarem traçats amb un munt de corbes on cremar pneumàtics; i això ja m’agrada a mi. millor encara, pràcticament no hi trobem ningú per aquells móns de Déu, que les carreteres de la contrada acostumen a estar bastant desertes, i més a aquestes hores.

847 corbes més tard (algunes d’elles gairebé impossibles) arribem a la nostra destinació amb el temps just per anar a fer un entrepà i un cafè al típic bar del centre. 10 minuts desprès ja estem amb la Sandra, l’enòloga del celler i 4a generació familiar dedicada a la vinya. de fet, està documentat que el seu besavi va participar a la Exposició Universal de Paris de l’any 1878 presentant una mostra del seu vi, amb el que va guanyar la medalla de plata. i curiosament, no fa gaire també ha descobert que el besavi d’un amic enòleg també va participar en aquell concurs. casualitats de la vida: la història es repeteix.

tal com teníem previst, primer de tot ens ensenyarà les seves vinyes (disposen de 20 hectàrees repartides en diferents parcel·les), així que pugem al petit tot terreny de la Sandra i anem cap a les afores del poble, a un indret on hi tenen les vinyes més antigues. allí mateix, caminant entre ceps de garnatxa i carinyena de 85 a 100 anys, ens explica com s’ho fan per mantenir-los en bona forma. és un treball, que pel tipus de terreny (la licorella), exigeix molta dedicació i constància, gairebé com s’hi es tractes de cuidar bonsais: s’han de potenciar els brots joves en detriment dels vells i alhora cal tallar les arrels superficials en benefici de les més profundes, amb una petita demostració pràctica i tot. als meus ulls, i per la passió amb que la Sandra ens ho comunica, gairebé sospito que a cada cep li ha donat un nom i que els reconeix a tots d’una simple ullada. sense dubte, estima la terra, sent la terra, viu la terra: entén les vinyes com una herència que ha rebut del seus pares —i aquests, dels seus— i que haurà de transmetre a la següent generació, i així indefinidament.

abans de tornar al celler per veure’n les instal·lacions, la Sandra ens porta a una altra vinya, situada a tocar del poble i en un terreny amb forta pendent, on finalment el sol s’anima a sobresortir de entre les boires baixes que s’esvaeixen a poc a poc. acompanyats del característic airet que (sempre) travessa aquesta vinya en particular, comprovem l’enorme dificultat que comporta fer la verema en aquestes finques de difícil accés, que mantenir-s’hi en peu tampoc és senzill. i tot aquest esforç per uns ceps que en el millor dels cassos donen 2 quilos de producció (els més vells no arriben als 500 grams). certament, se’ls ha de reconèixer el mèrit. però com ens confessa la mateixa Sandra, l’èxit es resumeix al factor emocional que comporta aquest gran respecte vers la terra. al nostre entendre, aquest deu ser el  motiu pel qual han fracassat els ‘grans elaboradors’ que s’han limitat a fer enormes inversions per crear cellers faraònics moguts per un esperit simplement mercantilista.

retornem al celler, que podríem anomenar de garatge per les seves reduïdes dimensions, i que en clar contrast amb el tot terreny que utilitzen per anar a treballar la vinya presenta un aspecte impecable, tant per dins com per fora. però és quan baixem a la cava —on reposen les botes— que quedem realment meravellats: és un espai exquisit, sensacional, magnífic, amb les parets de pedra natural vista i potenciat amb una tènue il·luminació que li dona al conjunt un cert aire místic molt encisador. a nosaltres ens sembla un entorn ideal per celebrar-hi un àpat en grup d’allò més exclusiu, però la Sandra no hi està gens d’acord, que el vi precisa de pau i tranquil·litat per seguir el seu curs. llavors pugem altre cop al celler per fer un tast de vins negres en plena fase maleolàctica, directament de les tines d’inoxidable que els contenen, i que la Sandra s’afanya a ruixar amb la mànega d’aigua, sobretot les aixetes, dedueixo que per eliminar qualsevol rastre del vi que s’hi pugui fer malbé. entre glop i glop tractem el tema de la viticultura ecològica i la major consciència per obtenir productes naturals que avui en dia, mica en mica, va arrelant en contraposició a les generacions immediatament anteriors. com a mostra, la ‘màxima’ d’un dels professors que va tenir la Sandra quan estudiava enologia, qui afirmava que un vi sense sulfurós no és un vi. afortunadament, els temps estan canviant i cada cop es tendeix a una agricultura menys agressiva amb la terra i més sana per a les persones que en consumeixen els seus fruits.

per finalitzar la nostra visita, ja fora de l’horari acordat inicialment amb ella, ens fa passar a la sala de tasts que tenen (amb vistes a un petit jardí) per degustar-hi un vi blanc del 2009 que van elaborar —a mode de prova— gairebé només per als clients habituals, estona que aprofitem per explicar-li amb més detall el nostre projecte de club tastaolletes amb vistes a disposar dels seus vins en alguna de les nostres activitats futures, que el dia que ens vàrem conèixer a la presentació de vins del Priorat a Vinacoteca, a Barcelona, pràcticament només vàrem parlar de llevats autòctons i de llevats industrials, un tema que la Sandra té molt present però que encara no es veu amb cor d’afrontar. i és molt comprensible, que fer el salt als llevats autòctons no és gens fàcil i requereix d’unes provatures prèvies. a més, s’ha de tenir em compte que Mas Doix té una cartera de referències prou consolidada —malgrat només tingui 13 anys d’existència darrera aquest nom— a la que el públic fidelitzat segurament no hi acceptaria grans canvis. però la inquietud de fer el pas almenys la tenen, i això ja és molt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s