vins nous 2011

aprofitant que pujo a Barcelona per recollir el document oficial i acreditatiu de la meva recent titulació en design management (postgrau obtingut amb un notable!) a la UPC tech talent school (al Poble Nou), em deixo caure pel barri de la Ribera per gaudir de la festa del vi novell d’enguany. bé, en realitat és just a l’inrevés (l’excusa per agafar el tren eren els vins), però tant fa, la qüestió era anar-hi, que avui el Daniel no podia venir però a mi em venia molt de gust participar en aquesta jornada. en fi, ja amb el títol sota el braç, baixo a la parada (del metro) de la Barceloneta i camino fins a la catedral de Santa Maria del Mar, on a l’altre banda s’hi comença a amuntegar la colla d’assedegats que han acudit a l’esdeveniment. igual que la resta, faig cua assenyadament perquè em bescanviïn un masegat bitllet de 5 euros per una copa de cristall que alhora em dona dret a tastar els vins joves dels 29 cellers d’àmbit nacional que presenten les seves noves anyades, a part de diverses degustacions (moltes gratuïtes) de tapetes elaborades per diferents establiments gastronòmics col·laboradors, tot a l’aire lliure i al llarg de 3 carrers: Agullers, Consellers i Canvis Vells.

copa en mà i amb la meva Nikon penjada al coll, avanço penosament entre la munió de gent que col·lapsa les primeres paradetes d’aquest ruta i enfilo el carrer principal de l’esdeveniment, no gaire menys concorregut que l’anterior, amb l’objectiu d’arribar-ne al final —quan desemboca a la Via Laietana­— per fer un 1er reconeixement de l’àrea de joc (“hay que peinar la zona”, em dic a mi mateix). només són quarts de set de la tarda (l’hora d’inici eren les 17 h. i finalitza a les 21 h.) i ja veig alguns cellers que desmunten la seva parada perquè han acabat les existències. i és que la gentada (molts d’ells guiris) és impressionant. però no m’estranya gens, donat l’econòmic preu que val. jo em mentalitzo en silenci amb un contundent “¡teniente! ¡hay que tomar esa colina! ¡cueste lo que cueste!”, que el carrer Agullers té una lleu pendent. de fet, gairebé m’obro camí a empentes, fent 3 ‘altos’ per aprovisionar queviures (ració de llenties, 1/2 entrepà de pernil ibèric i ½ de botifarra) i 4 més per omplir la copa (Albet i Noya, l’Olivera, JMFG, HMR). per moments m’imagino a mi mateix fent via a cop de matxet i al crit de “¡atrás malditos, atrás!”. com m’agradaria…

a l’alçada de Vila Viniteca han instal·lat unes grans graelles per fer-hi sardines a la brasa, amb aquella característica olor que ho impregna tot, en especial als que s’estan just davant del foc esperant la seva ració. però jo no puc, no vull quedar fumat per la resta de la nit, així que continuo avançant amb petites ‘paradinhas’, ara per degustar el nou Gessamí de Gramona, ara una mica de Raventós i Blanc, que si un tast d’oli Bargalló, que si una altre de mongeta negra liquada de Sagardi, …

finalment arribo a l’altre punta del carrer, on els del celler Muga fan una demostració en viu del procés de fabricació de les botes de vi. i és llavors quan el veig, mig enfilat sobre una valla per obtenir una bona panoràmica del carrer: “¡és el enemigo!”, penso. primer l’observo de lluny una estona, amb cautela, analitzant tots els seus moviments. porta una petita motxilla a l’esquena i progressa entre el públic amb eficàcia, amb l’arma a punt. i quan és l’instant decisiu, no dubta gens. em sorprèn quan es deté al mig del carrer per intercanviar l’objectiu amb gran rapidesa i agilitat, com qui ho fa cada dia. sense dubte, és un professional. i pel seu aspecte, probablement d’origen sud-africà, dedueixo que rep finançament d’algun organisme internacional. dissimuladament em converteixo en la seva ombra per uns minuts i l’observo com es desenvolupa entre el públic sense cridar l’atenció, totalment captivat per la seva habilitat. quina ràbia: el paio és bo, molt bo. gairebé l’admiro, però m’agradaria saber per qui treballa, m’agradaria interrogar-lo a l’estil Pulp Fiction (sense ànims d’ofendre a ningú, que consti): “¿para quién trabajas, chaval? vamos ¡canta!  -¿qué?- ¿hablas mi idioma, negro? -¿qué?- !mi jodido idioma! ¿que si lo hablas? -¿qué?- !di qué una vez más! ¡di qué una vez más! ¡te reto cabronazo! ¡dos veces!”. però ho deixo estar, que no em vull fer mala sang veient com capta magnífiques instantànies de l’esdeveniment. en l’apartat fotogràfic està clar que no puc competir amb ell, així que me n’allunyo i continuo a la meva.

en un dels avituallaments coincideixo amb el Juan Manuel Gonzalvo, responsable d’un dels tastos de vins comentats al recent Catavins 2011 (Sabadell), amb qui desprès d’explicar-li que sóc del club tastaolletes —el citava al meu post de la fira— fem un intercanvi d’impressions: coincidim en que hi ha massa afluència i això impedeix que hom pugui parlar gaire estona amb la gent dels cellers. quan li comento que sóc de Vilafranca del Penedès em pregunta si conec Caves Castellroig, celler del que ell n’és assessor. “sí, i tant”, li dic. “pues el dia que querais os organizamos una visita”, em contesta ell. li agafo la paraula i ens acomiadem fins a la propera trobada.

una mica més avall torno a trobar-me el Josep Queralt a l’estand de Heretat Montrubí, una mica trasbalsat perquè estan a punt d’acabar les ampolles del seu nou vi negre (garnatxa) HMR Black, i això malgrat que la dosi que en reparteixen cada cop és més minsa per tal d’allargar-lo al màxim. m’espavilo a fer-ne un dels últims tasts i segueixo carrer avall.

faig un parell o tres de copes més (no recordo exactament quines, però) i arribo al punt d’inici, on hi descobreixo un tros de carrer que encara no havia vist. i és en aquest tram on em topo amb la Vinícola de Nulles (la Catedral del Vi). allí xerro una estona amb el Francesc, un dels 3 joves integrants d’aquest petit celler que ben aviat ens agradaria visitar, que només per l’edifici modernista on estan ubicats —que data de 1919, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell­— ja crida força l’atenció.

Anuncis

Un pensament sobre “vins nous 2011

  1. Retroenllaç: viNITcultura a Nulles | club tastaolletes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s