celler Coma Romà

desprès del nostre 1er contacte al Catavins de Sabadell, anem a veure el Josep Guilera (del celler Coma Romà) a casa seva, a Sant Pau d’Ordal (a l’Alt Penedès). mitjançant un e-mail hem quedat amb ell a 2/4 de 10 del matí a Can Guilera, la masia familiar i origen de tot el llinatge Guilera. pel que sembla, les dones de la casa que ens obren la porta ja estan avisades de la nostra cita i de seguida avisen al Josep, que en breus instants apareix al portal. per començar la visita ens proposa d’anar a fer un tomb per les seves vinyes, a l’altra banda del poble, així que s’ofereix a portar-nos amb el seu antic Land Rover familiar de color beix, vehicle clàssic i robust, un detall revelador dels paios autèntics. al cap de 20 minuts l’aparquem en un revolt del camí i baixem a la vinya per xerrar una estona a peu dret, que el dia és fresc —però no fred— i només anant una mica abrigats s’hi està la mar de bé. a més, hem pujat a prou alçada i gaudim d’unes magnífiques vistes de tota la contrada gràcies a un cel bastant clar.

el Josep ens explica que a Can Guilera ja fa 700 anys que es dediquen a conrear la vinya però que només en fa 4 que elabora/en vins ecològics (amb un cultiu biològic certificat a la pròpia finca). també ens comenta que aquesta inquietud per fer vins naturals neix del seu desig de treballar la terra sense tants productes químics, una (dissortada) herència de mitjans del segle passat, quan es va inculcar a tots els pagesos que per aconseguir més producció l’única via possible era fer-ho a base d’additius de laboratori. i sí que se’n obtenia més quantitat de raïm, però de menor qualitat i amb l’agreujant que es forçava al cep fins al seu límit, fet que el debilitava i alhora el feia més propens a patir malalties. per mirar de pal·liar aquest nociu efecte es recorria altre cop a la química, de manera que inevitablement s’entrava en un cercle viciós que acaba esdevenint insostenible. però de forma gradual s’estan deixant de banda les veremes quantitatives en favor de les qualitatives, i petits elaboradors com el Josep comencen a aplicar un cultiu de la vinya menys ‘abrasiu’ i més respectuós amb la terra, on a base d’observació es procura trobar un equilibri entre el cep i el seu entorn que sigui beneficiós per a ambdós.

però és clar, les noves generacions es troben les múltiples ‘traves’ que els imposen els seus pares, no per afany d’entorpir o d’obstaculitzar, sinó per un tema d’hàbits adquirits que són molt difícils de canviar. malgrat tot, el Josep — arran dels seus estudis­— té molt assumit que (retornar a) l’agricultura ecològica és la única manera d’encarar el futur, així que tard o d’hora acabarà imposant el seu criteri. de moment ha iniciat aquest camí tímidament i amb un esperit molt humil, però a cada nova verema, vistos els resultats, se sent més segur i reafirmat en les seves conviccions.

és evident que a mida que avança la nostra conversa el Daniel s’hi troba cada cop més identificat amb aquestes conviccions del Josep vers la terra, que ell el coneix de primera mà el món dels vins naturals, alhora que jo experimento un petit moment zen al ser conscient de la meva presència en tant bell paratge, on s’hi respira aire pur, s’hi transpira pau espiritual i també s’hi escolta el piular d’un parell de pardals cantaires que semblen competir entre ells. és fantàstic: per uns breus instants em sembla tot tan idíl·lic…

seguidament baixem altre cop al celler amb el Land Rover, que ens mostrarà les seves instal·lacions, molt més equipades del què hauríem pogut imaginar i on es percep cada eina o maquina disposa del seu espai concret. l’última parada és a la ‘sala’ dels dipòsits d’acer inoxidable, tots perfectament alineats i numerats, on hi trobem preparada una taula de cates (amb galetetes i tot! quin detall). és realment increïble la netedat i la pulcritud de l’espai (però sense arribar al nivell d’asèptic, que això tampoc seria bo). el Josep ràpidament treu les 2 botelles de blanc i el rosat que guardava en fresc per a l’ocasió. l’ampolla de vi negre i les 3 copes (Riedel) ja estan disposades sobre la taula. sense més preàmbuls iniciem el tast-valoració dels seus caldos, començant pel Blanc 2010, un xarel·lo molt aconseguit (i al que el Daniel hi ha detectat un lleuger toc de mares, per a sorpresa majúscula del seu elaborador) que no dubtem a aprovar. desprès és el torn del Rosat 2010, un merlot amb ull de llebre que trobem molt interessant malgrat el lleuger toc a reducció que hi nota el mateix Josep. així doncs, un altre aprovat merescudíssim. abans de passar al negre considerem oportú intercalar-hi el xarel·lo macerat 2010, un vi amb una producció realment limitada, de poc més de 500 botelles, enfront de la resta de les seves referències, igualment de petita tirada (unes 1.000 unitats). ja només per l’aparença, amb un disseny i un format de botella ben diferent als altres 3 vins, s’intueix que conté un producte més exclusiu i engrescador, que un cop degustat irremediablement hem d’aprovar amb nota. per últim, ja al punt del migdia, tastem el merlot 2009, un negre que d’inici sembla tancat però que de seguida transmet bones sensacions, i al que, com els anteriors, donem el nostre vist-i-plau. com a conclusió, podem afirmar que aquest petit celler és tot un gran descobriment, i que encara resulta una major troballa quan el Josep ens comunica els seus més que assequibles preus de venta al públic, a l’abast de tothom.

de fet, ens semblen tan econòmics que no ens podem estar de recomanar-li que els apugi una mica (i que alhora s’atreveixi a fer un cava). però el Josep afirma que ja són correctes, que per a ell no deixen de ser ‘proves’ que mica en mica va afinant, encara que ens reconeix que si fes números segurament no els aconseguiria quadrar. de totes maneres, per a fer aquest vins només dedica una petita part (però la més exclusiva) de les 20 hectàrees que té l’heretat Can Guilera, així que de moment el cost de la seva elaboració encara ho veu com una inversió. però nosaltres creiem que ha arribat el moment de reivindicar el seu valor amb més valentia, que tal com hem pogut comprovar en aquest tast, ja en pot estar ben orgullós dels seus vins.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s