restaurant Ferrum

donada la coneixença que en té el Daniel arran d’haver cursat junts els estudis de Sommelier, ahir al vespre vam quedar amb el Juan Carlos, co-propietari del restaurant Ferrum (c/ Córsega, 400, Barcelona), per fer-li una presentació del nostre club tastaolletes. així doncs, a les 19:30 ens vam presentar al seu local, hora en que havíem quedat, però a l’interior només hi trobàrem la cuinera (argentina, segons ens va semblar), qui ens va dir que segurament no trigaria gaire en arribar, que de fet, ella també l’esperava. cap problema, aprofitàrem per anar a buscar el cotxe, que havíem aparcat molt lluny, gairebé al centre de gràcia, i (mal) estacionar-lo davant mateix del restaurant —ubicat en un xamfrà—. en realitat, en aquells moments ja feia més de 2 hores que voltàvem pel barri, on havíem arribat amb temps de sobres per poder-hi donar un tomb, berenar una mica i, en acabat, passar a saludar un molt bon amic que —casualitats de la vida— treballa en un d’aquests estudis multidisciplinars situat a només 2 minuts del restaurant Ferrum.

vora les 8 del vespre arriba el Juan Carlos, que per la seva expressió al veure’ns al portal, és evident que s’havia oblidat completament de nosaltres. ens demana mil disculpes pel retard, que últimament va molt atabalat, i més des de que ha sigut pare (fa un mes, i per tal com ens ho explica, deduïm que per primera vegada), però nosaltres insistim en que no es preocupi, que no passa res. entrem cap a dins del restaurant, que resulta d’allò més acollidor i peculiar, i llavors ens comenta que la cuinera (que hem conegut abans) porta tota la tarda treballant en els plats de la nova carta i que només podrà estar per nosaltres uns 10-15 minuts, que desprès ha d’entrar a la cuina per tastar i valorar els diferents propostes que allí l’esperen (jo! quina enveja que ens dona…). així que sense més preàmbuls li fem una ràpida i concentrada presentació del nostre projecte, procurant ressaltar els aspectes més rellevants. ell de seguida s’hi mostra predisposat i li sembla una molt bona idea, però com sempre, sorgeix la pregunta de qui es faria càrrec de promocionar l’hipotètic sopar de maridatge que ens agradaria organitzar al seu restaurant, alhora que també ens avisa que malgrat li agrada molt el nostre projecte i el troba engrescador, abans l’haurà de comentar i valorar detingudament amb els seus socis. entenem perfectament la seva postura i també la seva preocupació sobre com aconseguir prou comensals per a l’àpat en qüestió, però el tranquil·litzem dient-li que nosaltres, com a club de gourmets, ja ens ocuparíem de comunicar el sopar als nostres membres i d’engrescar-los a assistir-hi, que precisament aquest és el gran valor del club tastaolletes. en qualsevol cas, ja ens avança que a partir de 35 comensals podríem disposar del seu local en exclusiva, però tot queda pendent de trucar-nos la propera setmana per seguir parlant d’una futura col·laboració amb nosaltres. acabat el temps, ens acomiadem del Juan Carlos fent unes quantes fotos al restaurant, que vist de fora, amb els 2 enormes tendals vermells que cobreixen l’espai de terrassa exterior, sembla molt més gran del que realment és vist per dins (tot i la gran alçada del local, amb un petit altell decoratiu a mode d’aparador). però millor, això encara li dona més encant.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s