collita de malvasia a Cal Raspallet Viticultors

fa cosa d’uns dies -a principis d’aquest mes de octubre-, a mitja tarda d’un dijous, ens va trucar l’Enric Soler de Cal Raspallet Viticultors per proposar-nos d’acompanyar-lo a collir una mica de raïm a les seves vinyes, iniciativa a la que vam acudir encantats. així doncs, al cap d’una hora ja trucàvem a la porta del seu celler, al barri Sabanell (Font-rubí).

a continuació, i carregats amb el tisores de podar i un parell de caixes buides cadascú, de seguida ens vam atansar als ceps de la varietat malvasia que queden a escassos 100 metres del celler, a tocar de la carretera C-15. malgrat la proximitat, aquella tarda l’Enric no s’havia molestat a comprovar l’estat de les vinyes abans de trucar-nos perquè ja en tenia la intuïció que estarien en un moment òptim. i efectivament, el raïm començava a pansificar, perfecte per a les intencions de l’Enric: fer-ne una petita tirada de vi dolç.

el Daniel de seguida es va oferir a donar-li un cop de mà, que apart de sommelier també és vitivinicultor i domina el tema, però jo em vaig limitar a seguir-los amb la meva càmera fotogràfica per documentar-ne gràficament els seus moviments. un feia una renglera mentre l’altre feia la següent, sense pressa però amb una agilitat de moviments que amb prou feines podia captar amb l’ojectiu de la meva nikon ‘entry-level’. donat que la vinya és molt petita, de només 7 o 8 fileres de ceps d’uns 50 metres de llargada, en menys d’una hora ja estava tot collit i les 6 caixes que havíem dut quedaren gairebé plenes.

certament no en sortiran gaires ampolles, però sí les suficients per a l’objectiu de l’Enric, que no és altra que ‘fer proves’. com ell mateix ens va comentar, no l’havia acabat de dominar al seu gust aquesta vinya: hi ha tingut més problemes dels previstos. però sospito que és senzillament qüestió de temps que aconsegueixi fer-la evolucionar com a ell li agradaria. no en tinc cap dubte.

en acabat, desprès de deixar les caixes al portal del celler, un pagès veí ens va donar a tastar un moscatell d’elaboració pròpia (artesanal) que just acabava de treure de la bota, un licor que només veure’n el color marró pujat hom ja intuïa que seria molt concentrat, gairebé cremós, però alhora també molt dolç i llaminer, amb un regust altament persistent al paladar. fou tot un detall el que tingué aquell bon home.

llavors, gairebé a les fosques, ens vam acomiadar de l’Enric fins l’endemà, donat que teníem la intenció de tornar al seu celler per veure el premsat del raïm, que el faria amb seguint el tradicional mètode del ‘trepitjat’. malauradament només hi va poder acudir el Daniel, que a mi se’m va girar feina a última hora i per tant no hi vaig anar ni en vaig poder fer les fotos pertinents. una llàstima.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s