celler Capafons-Ossó

ahir vam fer un intent no reeixit d’anar a la festa de la verema que feien a Torroja del Priorat. durant tot el matí vam estar pendents del temps, amb pluges intermitents i cel fosc, conscients que la festa es cel·lebra a l’aire lliure. a última hora ens decidim a apropar-nos-hi, però degut a diferents retards al moment de sortir, al final vam agafar la carretera quan ja era massa tarda per arribar-hi a temps. de totes maneres, ens hi vam deixar caure, però al veure que la majoria ja estaven acabant de dinar, que de plats ni copes en quedava cap i que de teca amb prou feines en quedava, vam optar per anar a dinar per lliure i tornar-hi més tard. eren quarts de quatre de la tarda i teniem una gana terrible, però ens vam haver d’arribar fins a falset per trobar un restaurant que ens oferís algun menú. en acabat de l’àpat, veient que la pluja es tornava prou persistent, vam descartar de tornar a Torroja, on suposàvem que l’aigua hauria suspès els actes de la tarda.

llavors, mirant d’aprofitar la tarda i el viatge a terres del priorat, al Daniel se li va acudir de trucar al Francesc del Celler Capafons-Ossó, ubicat molt a prop de Falset. així que el trucarem i li demanarem de fer-li una petita visita de cortesia. cap problema, fins i tot ens va venir a recollir a la gasolinera, que el Daniel no en recordava gaire el camí a la seva finca. allí ens va rebre també el seu fill i continuador del celler, el Francesc Xavier, i entre els 4 (Francesc pare, Francesc fill, el Dani i jo) vam començar una xerrada que va durar més de 2 hores i que s’hauria pogut allargar moltes més. principalment vam parlar de la vinya i del seu tractament, de tots els elements que l’afecten i de com s’ha de treballar, tot arran de l’experiència que ells han acumulat al llarg dels últims vint anys. és gairebé un espectacle veure com pare i fill ‘discuteixen’ entre si, cadascú amb idees i punts de vista propis i ferms, però sempre amb respecte. també em va sorprendre molt l’actitud del Francesc pare, que no dona mai res per suposat i que no para d’apuntar-se nous coneixements a la seva llibreta, alhora que intenta resoldre els dubtes que hi té apuntats. aquest home, malgrat ja estar jubilat, no serà mai vell gràcies a aquesta inquietud per aprendre, i sobretot, per la seva gran capacitat d’acceptar i assumir els propis errors, que no té mai vergonya de confessar que ha comès. és tot un exemple a seguir per la vitalitat que desprèn, aquest home. entremig, també vàrem tenir temps de presentar-los el nostre projecte del club tastaolletes, que el trobaren prou interessant i engrescador. de fet, podríem dir que ja tenim el seu compromís de col·laboració i participació.

Capafons-Ossó en realitat són 2 cellers: un a la DOQ Priorat (Mas de Massos) i l’altre a la DO Montsant (finca Masia Esplanes), però amb la mateixa filosofia de la recerca constant per trobar el màxim equilibri entre les plantacions de vinya i l’entorn, conscients que la conservació de l’ecosistema, flora i fauna és el camí a seguir. certament, es mereixen una segona visita amb més calma i planificació per descobrir millor els seus reconeguts vins, que ahir només en vam poder tastar un de blanc. esperem que sigui ben aviat!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s