celler HMR/heretat montrubí

un esplèndid i lluminós matí d’octubre acudim puntuals a la nostra cita amb l’enòleg d’Heretat Montrubí, el Josep Queralt, un petit celler ubicat a l’Avellà (Font-rubí). per arribar-hi s’ha d’anar fins a Guardiola de Font-rubí, i un cop al centre del poble, agafar la tortuosa i poc transitada carretera a Font-rubí. afortunadament, sembla que no fa gaire n’han fet un bon re-asfaltat i el trajecte no es fa gens pesat. a més, a mida que ens hi acostem, la carretera va guanyant altitud i les vistes són cada cop més espectaculars. un cop dalt, i abans d’entrar, badem una mica mirant l’horitzó, totalment captivats gràcies a un cel clar, sense núvols ni boirines. com sempre, al Josep el trobem molt enfeinat (aquest és el nostre 3er intent de quedar amb ell), i més en aquests dies de verema. només comentar que en el breu interval entre donar-nos la benvinguda i fer-nos una ràpida visita per les instal·lacions (un edifici a doble alçada equipat amb un minúscul laboratori i una generosa sala polivalent + despatx en un lateral de l’altell), controla de reüll la premsa alhora que atén 3 trucades i dona quatre instruccions. aquesta hiperactivitat també es fa palesa durant la presentació del nostre projecte amb constants interrupcions (en el bon sentit de la paraula) per fer-hi comentaris o matisacions, a part d’alguna que altre trucada important i un parell de consultes ràpides amb la Pili (l’operaria del celler). malgrat tot, ens escolta amb atenció i no hi ha dubte que li interessa el projecte: li agradaria col·laborar amb nosaltres, però abans haurà de definir els termes de la participació amb els propietaris del celler.

el Josep també troba molt interessant la nostra iniciativa de proposar l’elaboració d’una petita tirada de vins ‘a mida’ als membres del club que hi vulguin participar. sense voler-hi entrar, que ell ja te prou feina, ens comenta que coneix unes vinyes mig abandonades però molt peculiars que ens podrien ser útils per al nostre projecte. de fet, ens proposa d’agafar la furgoneta i anar-les a veure plegats, que ell també té curiositat per veure’n l’estat actual. dit i fet. aquestes vinyes són propietat d’un pagès, amb qui ens hauriem d’entendre, i es troben situades en uns terrenys a una considerable altitud, potser les de major alçada de tota la comarca. per aquest motiu, els seus raïms són tan especials. és una opció que valorarem detingudament.

en acabat, tornem a l’Avellà i ens acostem a les seves vinyes de sumoll (una varietat autòctona de la zona però complicada de treballar), que al pujar ja havíem identificat a peu de carretera gràcies al tipus d’emparrat: en vertical, amb l’ajuda d’un contundent pal a mode de poste. ens comenta el mateix Josep que per evitar la ‘petjada’ del tractor al terroir han recuperat l’antiga tècnica de treballar la vinya amb un cavall ensinistrat per a tals feines, una bèstia de propietat aliena que lloguen només quan la necessiten i que és gairebé una institució en el món vitivinícola, amb constants viatges a França (on treballar la terra amb animals no s’ha deixat mai de banda). també ens comenta el nombre de quilos de raïm que aquest any han entrat al celler, una quantitat que a mi em sembla un xic escassa donades les dimensions i l’equipament de la seva nau. però llavors ens explica que practiquen una verema selectiva, és a dir, collint només dels ceps al punt òptim de maduració i descartant tots aquells que no s’ajustin als seus paràmetres, si cal, collint la mateixa vinya en diferents fases (dies) en comptes de fer-la tota d’una tacada. per tant, no es tracta de quantitat sinó de qualitat, i si han de deixar bona part dels ceps sense collir perquè no donen el mínim de qualitat, doncs no passa res. i això ho tenen molt clar a HMR. és la seva aposta per l’excel·lència.

per últim, insisteix a ensenyar-nos el paller abans de deixar-nos marxar, una proposta que entusiasme al Daniel però no a mi: no acabo d’entendre quin interès pot tenir per a nosaltres veure el paller. amb certa desgana els acompanyo a l’interior del mateix, completament desprevingut de la meravella que hi trobaria a dins: una estesa de manats de raïm cuidadosament penjats amb filferro a una multitud de cables d’acer col·locats a diferents alçades i perfectament alineats. tot un espectacle digne de veure en primera persona. l’objectiu d’aquest muntatge és una millorar la concentració i els aromes del raïm mitjançant una sobre-maduració d’aquest, i controlant en tot moment l’anomenada podridura noble, per desprès fer-ne un excel·lent vi dolç natural. esplèndid.

finalment ens acomiadem del Josep, desprès d’una 1a trobada de gairebé 3 hores que nosaltres prèviament havíem (mal) calculat que seria de com a màxim una hora. però cap problema, ja ens agradaria que totes les nostres visites a cellers fossin així; senyal que anem pel bon camí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s