agraïments

per últim -però no menys important-, volem expressar el nostre profund agraïment a tots els que, d’una manera o altre, vareu creure en el nostre projecte i ens vau ajudar en tot el possible, especialment a l’hora d’organtizar esdeveniments.

però molt especialment, volem agrair el suport rebut per part del nombrós grup de cellers (i també restaurants) que hem anat localitzant per la geografia catalana, sobretot al Penedès (la nostra terra). així mateix, volem expressar la nostra satisfacció per haver pogut assistir a diferents fires i mostres del sector vitivinícola, com Catavins Sabadell.

no cal dir que ha sigut un plaer col·laborar amb vosaltres i poder compartir tan bons moments de germanor, sovint amb unes copes de vi i/o menjant plats delicatessen. que d’això és tractava el club tastaolletes: de passar-ho bé en bona companyia tot degustant bons vins o un gaudint d’un àpat d’alçada. esperem que el nostre projecte almenys us hagi resultat mínimament útil i fructífer per als vostres interessos.

una forta abraçada a tots! 

Anuncis

THE END

benvolgut/da,

et lamentem comunicar que degut a desavinences internes, el club tastaolletes es dissol i ja no retornarà de les llargues i merescudes vacances que ens vàrem agafar després de Sant Joan.

ens sap molt greu, però la falta d’entesa ens obliga a plantejar-nos nous reptes, ara cadascú per la seva banda (el Daniel com a sommelier i productor de most artesanal, i el Jaume amb allò que més li agrada i se li dona bé: escriure). a part, els temps actuals no ens han acompanyat gaire, per no dir gens.

així i tot, tanquem aquesta aventura (a la que hem dedicat tant temps i esforç) amb la satisfacció que almenys ho hem intentat i, què collons!, que ha valgut molt la pena!, que no cada dia tens la oportunitat de contactar amb gent tan interessant com la que hem anat coneixent al llarg d’aquest últim any voltant per cellers i restaurants, majoritariament del Penedès.

però potser el nostre concepte de club era una idea massa romàntica i sense un model de negoci clar que, al final, i desprès d’intentar-ho de totes les formes possibles, ens ha obligat a tirar la tovallola i deixar-ho estar. en qualsevol cas, ha sigut una magnífica experiència que no oblidarem mai.

salut!